
Constitucions de pau i treva de Déu promulgades pel Sínode de Vic. Còpia de la segona meitat del segle XI.

Ordinacions atorgades per el rei Pere II a la Cort General de Barcelona de 1283 que fan referència especial al tractament que cal donar a la comunitat jueva (1283, desembre, 21)

Testament d’Arnulf, bisbe d’Osona

Privilegi de Paeria

Privilegi de fundació de l’Estudi General de Lleida.

Carta de Poblament de Lleida

«Libre de les ordinations antigues del Studi General de la Ciutat de Leyda»

Constitució de Pau i Treva

Acta de consagració de l’església del monestir de Sant Pere de les Puel·les pel bisbe Guilarà de Barcelona
![Bifoli del "Llibre de Santa Maria" de Ramon Llull (1290), corresponent amb la part final del capítol 24 i el començament del capítol 25 de l'obra [S. XIV]](https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/07/0912-ANC1-75-T-284_001-thumbnail-300x245.jpg)
Bifoli del «Llibre de Santa Maria» de Ramon Llull (1290), corresponent amb la part final del capítol 24 i el començament del capítol 25 de l’obra [S. XIV]

«Libre de les ordinations antigues del Studi General de la Ciutat de Leyda: De vita et honestate scolarium»

Butlla «Super reges» del papa Bonifaci VIII concedint en feu el regne de Sardenya i Còrsega al rei Jaume II d’Aragó.

Segell del comte Armengol X d’Urgell

Acord del bisbe i el capítol de Vic per tal que els canonges que vulguin anar a estudiar a Llombardia o a França segueixin cobrant les rendes que els corresponen

Venda d’una feixa de terra feta per Pere Mir a favor de Ramon de Gorchs, situada a Llerona (les Franqueses del Vallès), al lloc dit la Riera.

Actes de la cort general de Catalunya celebrada a Barcelona sota el regnat de Pere II

Fragment de la part inferior d’una quetubà o contracte matrimonial entre Isaac bar David, fill de David bar Abamari, i Reina, filla de Salomó ha-Cohen bar Nehemies

Usatges i Constitucions de Catalunya

Donació d’un alou situat a Santa Maria de Folgueroles i Santa Maria de Caller que atorguen Eruig, cavaller, i la seva dona Bonadona a la batllia i al bisbe de la Seu de Vic.

Confirmació del bisbe Arnulf i deposició del bisbe intrús Guadall
![Engòncia ven al prevere Aitó una peça de terra i una vinya que té per herència en el comtat de Girona, en la parròquia de Sant Martí [d'Arenys] (954, octubre, 29)](https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/06/0752-ANC1-1243-T-1371_001-thumbnail-300x194.jpg)
Engòncia ven al prevere Aitó una peça de terra i una vinya que té per herència en el comtat de Girona, en la parròquia de Sant Martí [d’Arenys] (954, octubre, 29)

Procura de Berenguer Fi a Pere Ferrer sobre cotó i espècies carregades al vaixell de Serubert Porre al port d’Acre

Sentència emanada del bisbe Oliba, abat de Ripoll, conjuntament amb el comte Guifré II de la Cerdanya, germà seu, i altres, relativa a la confrontació sobre unes terres de pastura vora el riu Segre.

Liber Feudorum Maior

Guillem ven a Reinard i a la seva muller Fe un alou (cases, casals, horts, terres i vinyes) d’Olvan (Berguedà), al lloc anomenat Artiga.

Carta de poblament atorgada pel comte Borrell a favor dels habitants del castell de Cardona amb els drets i obligacions que els havien de regir, inclòs el privilegi de poder gaudir de la sal el dijous de cada setmana, origen del conegut com el dret d’Aimines.

Privilegi atorgat per Andrònic II als mercaders catalans

Manuscrit 1

Venda d’una peça de terra situada a Llerona (les Franqueses del Vallès) a prop de l’església de Santa Digna.

Definició feta per Làscara, comtessa de Pallars, i Ramon d’Urg, tutor testamentari de les filles dels comtes de Pallars, a Ramon de Peguera, cavaller, de l’empara que el comte Arnau Roger li féu del castell de Peguera

Ramon de Bell-lloc i els jueus del Call de Barcelona pacten les condicions d’ús del forn dels jueus.

El rei Ramir II d’Aragó dona la seva filla Peronella com a esposa al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, juntament amb tot el regne d’Aragó.

«Llibre de privilegis de la vila i el terme de Terrassa».
![Heracli, patriarca de [l'església de] la Resurrecció [de Jerusalem], sol·licita l'ajut dels cristians (oracions, armes, ornaments eclesiàstics, llibres, animals de càrrega, almoines, etc...) per a deslliurar la ciutat de Jerusalem dels àrabs, i concedeix indulgències als que hi col·laborin.](https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/07/1067-CAT-XXX-BARCELONA-BIBLIOTECA-DE-CATALUNYA-Perg-309-Reg-15211_001-thumbnail-270x300.jpg)
Heracli, patriarca de [l’església de] la Resurrecció [de Jerusalem], sol·licita l’ajut dels cristians (oracions, armes, ornaments eclesiàstics, llibres, animals de càrrega, almoines, etc…) per a deslliurar la ciutat de Jerusalem dels àrabs, i concedeix indulgències als que hi col·laborin.
![Inventari dels béns, censos, rèdits i altres drets, així com dels deutes, de Bernat Escard, ciutadà de Tarragona. [1300-1400]](https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/05/ANC1-1087-T-5158_001-thumbnail-275x300.jpg)
Inventari dels béns, censos, rèdits i altres drets, així com dels deutes, de Bernat Escard, ciutadà de Tarragona. [1300-1400]

Greuges de Guitart Isarn de Caboet.

Llibre del Consolat de Mar

Pergamí 001 de la Cúria del Castell de Torelló. Contracte d’establiment

La torà de l’Arxiu Comarcal de la Noguera

El bisbe de Barcelona Berenguer de Palou concedeix a Maria de Pisa i a les seves germanes plena potestat per construir un monestir sota la regla de les senyores pobres tancades de Sant Damià.

Llibre de les Costums de Tortosa

Testament de Pere Clergue de 1218

Els Costums de Lleida

El papa Gregori IX concedeix a la reina Violant d’Hongria i a les seves filles la potestat d’entrar al monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona.

Concessió de sèquia en franc alou als habitants d’Almenar pel comte Ramon Berenguer IV

Rubrica dels privilegis per los excelentisimos olim sors. comtes de Empuries concedits a la universitat y particulars de la vila de Castello y dit comtat de Empuries.

Liber Iudiciorum

Ramon Arnau ven a Jofre, prevere, un alou que té per donació de Salomó i Senior, situat al comtat d’Urgell, a la vall de Cabó, a l’apèndix de Santa Maria, amb arbres fruiters que s’enumeren, per 30 sous.

Concessió atorgada pel bisbe de Girona Pere de Castellnou per enderrocar l’antic temple parroquial de Santa Maria dels Turers i construir-ne un altre de millor.

Testament de Berenguer Arnau. Fa llegat del castell de Voltregà als seus fills, Pere i Guillem, la batllia de Paladol i de Gallifa. 1111, setembre, 2.

El rei Pere el Catòlic concedeix a Valls el privilegi de celebrar un mercat setmanal cada dimecres, el 28/11/1210. L’original no s’ha conservat però sí un trasllat del notari Arnau Artús datat el 19/10/1346

Precepte del rei Carles el Calb a favor del monestir de Sant Medir i Sant Genís –de Cartellà- que al segle X esdevingué Santa Maria d’Amer

Foli manuscrit d’un fragment d’un Lliçoner, segle XI

Llibre de privilegis de la vila de Granollers

Donació de Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona, al Monestir de Sant Cugat.

El vescomte Bramon deixa diversos béns al monestir de Sant Pere de Casserres. Un dels signants és l’abat Oliba.

Definició que fan Gaubert de Pau i la seva dona Flandina a Ramon, abat de Santa Maria de Vilabertran, dels drets que reclamaven sobre mig mas situat al comtat d’Empúries, a la parròquia de Calabuig, per 15 sous moneda de Girona

Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa.

Visita pastoral del bisbe de Girona Bernat de Vilamarí, a la parròquia de Sant Esteve de Sords.

Ramon d’Illa i Guillem de Centenys donen a Pere de Bac i a Ramon d’Aulina una peça de terra situada a Serinyà.
![Butlla d'Adrià IV adreçada al bisbe d'Urgell [Bernat Sanç] recomanant-li pau i concòrdia amb el comte d'Urgell [Ermengol III], que s'havia penedit de les seves faltes, i que, amb les degudes caucions en mans del bisbe de Narbona, aixequi l'excomunió al comte i es presenti davant del comte de Barcelona [Ramon Berenguer I].](https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/07/1066-CAT-XXX-BARCELONA-BIBLIOTECA-DE-CATALUNYA-Perg-264-Reg-2207_001-thumbnail-300x228.jpg)
Butlla d’Adrià IV adreçada al bisbe d’Urgell [Bernat Sanç] recomanant-li pau i concòrdia amb el comte d’Urgell [Ermengol III], que s’havia penedit de les seves faltes, i que, amb les degudes caucions en mans del bisbe de Narbona, aixequi l’excomunió al comte i es presenti davant del comte de Barcelona [Ramon Berenguer I].