Carta de poblament atorgada pel comte Borrell a favor dels habitants del castell de Cardona amb els drets i obligacions que els havien de regir, inclòs el privilegi de poder gaudir de la sal el dijous de cada setmana, origen del conegut com el dret d’Aimines.

També et pot interessar

• 
  Heracli, patriarca de [l’església de] la Resurrecció [de Jerusalem], sol·licita l’ajut dels cristians (oracions, armes, ornaments eclesiàstics, llibres, animals de càrrega, almoines, etc…) per a deslliurar la ciutat de Jerusalem dels àrabs, i concedeix indulgències als que hi col·laborin.
• 
  Greuges de Guitart Isarn de Caboet.
• 
  Engòncia ven al prevere Aitó una peça de terra i una vinya que té per herència en el comtat de Girona, en la parròquia de Sant Martí [d’Arenys] (954, octubre, 29)
• 
  Cartoral de Carlemany
• 
  Donació per la restauració de la Seu
• 
  Venda d’una peça de terra situada a Llerona (les Franqueses del Vallès) a prop de l’església de Santa Digna.
• 
  Libri Antiquitatum Sedis Barchinone, cartoral de la Catedral
• 
  Donació d’un alou situat a Santa Maria de Folgueroles i Santa Maria de Caller que atorguen Eruig, cavaller, i la seva dona Bonadona a la batllia i al bisbe de la Seu de Vic.
• 
  El vescomte Bramon deixa diversos béns al monestir de Sant Pere de Casserres. Un dels signants és l’abat Oliba.
• 
  Venda d’una heretat del comtat de Girona, a la vall ‘Amer al lloc de Riusec.
• 
  Foli manuscrit d’un fragment d’un Lliçoner, segle XI
• 
  Testament de Berenguer Arnau. Fa llegat del castell de Voltregà als seus fills, Pere i Guillem, la batllia de Paladol i de Gallifa. 1111, setembre, 2.
• 
  Constitucions de pau i treva de Déu promulgades pel Sínode de Vic. Còpia de la segona meitat del segle XI.
• 
  Homilari de Sant Gregori
• 
  Carta de Poblament de Lleida
• 
  Ramon d’Illa i Guillem de Centenys donen a Pere de Bac i a Ramon d’Aulina una peça de terra situada a Serinyà.
• 
  Precepte del rei Carles el Calb a favor del monestir de Sant Medir i Sant Genís –de Cartellà- que al segle X esdevingué Santa Maria d’Amer
• 
  Acta de consagració de l’església de Sant Andreu del castell de Tona pel bisbe Gotmar de Vic.
• 
  Testament d’Arnulf, bisbe d’Osona
• 
  Codinet, n. 1
• 
  Confirmació del bisbe Arnulf i deposició del bisbe intrús Guadall
• 
  El rei Ramir II d’Aragó dona la seva filla Peronella com a esposa al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, juntament amb tot el regne d’Aragó.
• 
  Liber Iudiciorum
• 
  Pergamí 001 de la Cúria del Castell de Torelló. Contracte d’establiment
• 
  Precepte de l’emperador Carloman II al bisbe de Girona Teuter.
• 
  Guillem ven a Reinard i a la seva muller Fe un alou (cases, casals, horts, terres i vinyes) d’Olvan (Berguedà), al lloc anomenat Artiga.
• 
  Concessió de sèquia en franc alou als habitants d’Almenar pel comte Ramon Berenguer IV
• 
  Sicomares juntament amb la seva esposa Oreta i altres venen un villar a la vall de Brocá a Guifré I comte de Barcelona i la seva dona Guinidilda.
• 
  Acta de consagració de l’església del monestir de Sant Pere de les Puel·les pel bisbe Guilarà de Barcelona
• 
  Definició que fan Gaubert de Pau i la seva dona Flandina a Ramon, abat de Santa Maria de Vilabertran, dels drets que reclamaven sobre mig mas situat al comtat d’Empúries, a la parròquia de Calabuig, per 15 sous moneda de Girona
• 
  Constitució de Pau i Treva
• 
  Conveni de partició de senyories entre Guitard, senyor de Cabó, i Arnall Ramon.
• 
  Fragment de còdex «in ecclesia et divinitus agitur»
• 
  Donació de Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona, al Monestir de Sant Cugat.
• 
  Ramon Arnau ven a Jofre, prevere, un alou que té per donació de Salomó i Senior, situat al comtat d’Urgell, a la vall de Cabó, a l’apèndix de Santa Maria, amb arbres fruiters que s’enumeren, per 30 sous.
• 
  Sentència emanada del bisbe Oliba, abat de Ripoll, conjuntament amb el comte Guifré II de la Cerdanya, germà seu, i altres, relativa a la confrontació sobre unes terres de pastura vora el riu Segre.
• 
  Butlla d’Adrià IV adreçada al bisbe d’Urgell [Bernat Sanç] recomanant-li pau i concòrdia amb el comte d’Urgell [Ermengol III], que s’havia penedit de les seves faltes, i que, amb les degudes caucions en mans del bisbe de Narbona, aixequi l’excomunió al comte i es presenti davant del comte de Barcelona [Ramon Berenguer I].