Aquesta línia del temps et convida a recórrer més de mil anys d’història de Catalunya a través de 50 esdeveniments cabdals, cadascun acompanyat d’un document de la mateixa època. Junts, conformen un relat que posa en valor el paper del patrimoni documental català en la construcció d’Europa.
Cronologia
Codinet, n. 1
<p>El document Codinet, n. 1, conservat a l’Arxiu Diocesà i Capitular d’Urgell, és una peça clau per comprendre l’organització eclesiàstica i territorial de l’Alt Urgell a inicis del segle IX. Datat l’any 815, en ple període carolingi, reflecteix la implantació de les estructures administratives i religioses impulsades per l’Imperi franc. La seva singularitat rau en el fet que testimonia l’articulació d’un territori fronterer entre el món cristià i l’àrab, i mostra com Catalunya començava a configurar una identitat pròpia dins l’Europa medieval. Aquest document és essencial per entendre la consolidació del poder episcopal i la seva influència en la vertebració del territori pirinenc.</p>
Formació dels comtats catalans (Segles IX-X)
Formació dels comtats catalans
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/10/Mappa_mundi_dAlbi.jpg
L'origen de Catalunya es remunta a la creació de la Marca Hispànica per l’Imperi Carolingi, establerta com a frontera defensiva contra l'Islam peninsular. Sota el lideratge de Guifré el Pilós (mort el 897), comte de Barcelona, Girona i Osona, es consolida una dinastia comtal que progressivament s'emancipa del domini franc. La fundació de monestirs i la nova organització territorial configuren una identitat catalana emergent, amb una cohesió política i cultural pròpia.
Segles IX-X
801
La Marca Hispànica
<p class="wp-block-paragraph">La conquesta de Barcelona per les tropes carolíngies de Lluís el Pietós marca l’establiment de la ciutat com a centre polític i administratiu de la Marca Hispànica, una franja defensiva creada per protegir l’Imperi Carolingi contra les incursions musulmanes, consolidant així el control franc a la regió.</p>
Libri Antiquitatum Sedis Barchinone, cartoral de la Catedral
<p>El Libri Antiquitatum Sedis Barchinone, conservat a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, és un cartoral que recull privilegis, donacions i documents essencials per a la història de la seu barcelonina entre els segles IX i XIII. Aquest recull no només preserva la memòria institucional de la Catedral, sinó que també reflecteix l’evolució del poder eclesiàstic i la seva relació amb les autoritats civils i la societat. La seva singularitat rau en la capacitat de documentar, amb continuïtat i detall, la consolidació de Barcelona com a centre religiós i polític dins l’Europa medieval. És una font clau per entendre la construcció de la identitat catalana i la seva projecció europea.</p>
Formació dels comtats catalans (Segles IX-X)
Formació dels comtats catalans
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/10/Mappa_mundi_dAlbi.jpg
L'origen de Catalunya es remunta a la creació de la Marca Hispànica per l’Imperi Carolingi, establerta com a frontera defensiva contra l'Islam peninsular. Sota el lideratge de Guifré el Pilós (mort el 897), comte de Barcelona, Girona i Osona, es consolida una dinastia comtal que progressivament s'emancipa del domini franc. La fundació de monestirs i la nova organització territorial configuren una identitat catalana emergent, amb una cohesió política i cultural pròpia.
Segles IX-X
878
El primer comte independent
<p class="wp-block-paragraph">Guifré el Pilós, comte de Barcelona, Girona i Osona, inicia una dinastia comtal que esdevindrà clau en la formació de Catalunya, ja que la seva governació estableix una independència de fet respecte al poder franc, afavorint la cohesió territorial i política dels comtats catalans. </p>
<p class="wp-block-paragraph"></p>
Venda d’una heretat del comtat de Girona, a la vall ‘Amer al lloc de Riusec.
<p>El document de l’any 897 sobre la venda d’una heretat a la vall d’Amer, al lloc de Riusec, és el més antic conservat a l’Arxiu Comarcal del Baix Camp. Aquest pergamí és testimoni directe de les primeres formes de propietat i transmissió de terres en el context del comtat de Girona, en plena època carolíngia. La seva redacció en llatí i la seva estructura jurídica reflecteixen la consolidació d’un sistema feudal emergent, on la terra esdevé eix de poder i d’organització social. Aquest document ens permet entendre com es configurava el territori i com es formalitzaven les relacions econòmiques i jurídiques en una Europa que començava a estructurar-se a través de xarxes de fidelitat i control senyorial. És una peça clau per reconstruir la història local i per entendre la participació de Catalunya en els processos de formació de l’Europa medieval.</p>
Formació dels comtats catalans (Segles IX-X)
Formació dels comtats catalans
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/10/Mappa_mundi_dAlbi.jpg
L'origen de Catalunya es remunta a la creació de la Marca Hispànica per l’Imperi Carolingi, establerta com a frontera defensiva contra l'Islam peninsular. Sota el lideratge de Guifré el Pilós (mort el 897), comte de Barcelona, Girona i Osona, es consolida una dinastia comtal que progressivament s'emancipa del domini franc. La fundació de monestirs i la nova organització territorial configuren una identitat catalana emergent, amb una cohesió política i cultural pròpia.
Segles IX-X
897
La Casa de Barcelona
<p class="wp-block-paragraph">La mort de Guifré el Pilós en combat contra els musulmans consolida el seu llegat com a fundador mític de Catalunya, amb la seva dinastia mantenint el control dels comtats i establint una successió hereditària que assegura l’estabilitat política i la identitat catalana emergent. </p>
Fragment de còdex «in ecclesia et divinitus agitur»
<p>Aquest fragment de còdex, datat entre els anys 800 i 850, és el document més antic conservat a l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Es tracta d’un bifoli de pergamí amb text de la Moralia in Job de sant Gregori, escrit en visigòtica llibrària, una escriptura pròpia de la península Ibèrica altmedieval. Redescobert com a coberta d’un registre notarial del 1545, aquest fragment és testimoni de la pervivència i reutilització de materials escrits al llarg dels segles. El seu valor transcendeix el contingut teològic: ens connecta amb els orígens de la cultura escrita a Catalunya i amb la tradició intel·lectual europea de l’Alta Edat Mitjana. És una mostra de com, fins i tot en els seus vestigis més fràgils, el patrimoni documental català forma part del teixit cultural d’Europa, i com els arxius preserven la memòria d’una civilització que es construeix des de la paraula i el llibre.</p>
Formació dels comtats catalans (Segles IX-X)
Formació dels comtats catalans
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/10/Mappa_mundi_dAlbi.jpg
L'origen de Catalunya es remunta a la creació de la Marca Hispànica per l’Imperi Carolingi, establerta com a frontera defensiva contra l'Islam peninsular. Sota el lideratge de Guifré el Pilós (mort el 897), comte de Barcelona, Girona i Osona, es consolida una dinastia comtal que progressivament s'emancipa del domini franc. La fundació de monestirs i la nova organització territorial configuren una identitat catalana emergent, amb una cohesió política i cultural pròpia.
Segles IX-X
911
Ripoll, bressol de Catalunya
<p class="wp-block-paragraph">La fundació del monestir de Ripoll, impulsada pels comtes catalans, converteix aquest centre religiós en un focus de cultura i coneixement, amb una escola monàstica que preserva textos clàssics i fomenta la producció escrita, contribuint a la formació d’una identitat cultural catalana. </p>
Carta de poblament atorgada pel comte Borrell a favor dels habitants del castell de Cardona amb els drets i obligacions que els havien de regir, inclòs el privilegi de poder gaudir de la sal el dijous de cada setmana, origen del conegut com el dret d’Aimines.
<p>La selecció d’aquest document és justifica pel seu valor excepcional com a carta fundacional de Cardona i la seva vila en el marc juridic de privilegis i llibertats atorgades pel podel comtal, i que la fan mereixedora de ser un capítol propi en la història del dret. I com no, per emanar encara jurisprudència en acreditar l’usdefruit que Cardona i els seus habitants gaudeixen sobre el salí i la seva explotació a través del Dret d’Aimines.</p>
Formació dels comtats catalans (Segles IX-X)
Formació dels comtats catalans
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/10/Mappa_mundi_dAlbi.jpg
L'origen de Catalunya es remunta a la creació de la Marca Hispànica per l’Imperi Carolingi, establerta com a frontera defensiva contra l'Islam peninsular. Sota el lideratge de Guifré el Pilós (mort el 897), comte de Barcelona, Girona i Osona, es consolida una dinastia comtal que progressivament s'emancipa del domini franc. La fundació de monestirs i la nova organització territorial configuren una identitat catalana emergent, amb una cohesió política i cultural pròpia.
Segles IX-X
985
Al-Mansur saqueja Barcelona
<p class="wp-block-paragraph">El setge de Barcelona per Al-Mansur, que saqueja la ciutat, evidencia la vulnerabilitat dels comtats catalans però també estimula una resposta defensiva, amb la reconstrucció de fortificacions i l’enfortiment de la cohesió comtal per protegir el territori contra futures amenaces musulmanes.</p>
Testament d’Arnulf, bisbe d’Osona
<p>Arnulf, bisbe d’Osona, malalt al castell de Calonge en retornar de l’expedició militar a Còrdova, dicta testament. Nomena almoiners i deixa el castell de Llanera a la canònica de Vic i la meitat del castell de Calonge als seus nebots, fills del seu germà Ramon, vescomte d’Osona, entre molts altres llegats.<br />
Les campanyes políticomilitars contra els estats islàmics de la Península Ibèrica, que acabarien recuperant tot aquell territori per al que actualment anomenem mon occidental, constituïen als segles IX-X una empresa en què s’implicava la totalitat de la societat, com reflecteix el fet que hi participés directament una de les més altes autoritats eclesiàstiques dels comtats catalans. Sense la delimitació de fronteres o d’àrees d’influència que es va portar a terme en aquelles campanyes seria difícilment explicable l’actual identitat cultural europea.</p>
Consolidació del Comtat de Barcelona (Segles XI-XII)
Consolidació del Comtat de Barcelona
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/10/Mapa-mundi_do_Beato_de_Girona_975.jpg
Els segles XI i XII representen un període d’enfortiment polític i econòmic del Comtat de Barcelona. Sota Ramon Berenguer III i IV, s’impulsa l’expansió territorial i s’estructura el nou sistema feudal. La unió dinàstica amb Aragó dona lloc a la Corona d'Aragó. Barcelona esdevé un centre comercial destacat, amb els Usatges de Barcelona com a codi legal fonamental. La cultura catalana experimenta un floriment amb els primers textos en llengua vernacla.
Segles XI-XII
1010
Ramon Borrell saqueja Còrdova
<p class="wp-block-paragraph">Ramon Borrell, comte de Barcelona, lidera una expedició militar a Còrdova, demostrant la capacitat militar dels comtats catalans i consolidant la seva influència en l’àmbit peninsular, amb un impacte significatiu en l’autoafirmació política i la projecció de poder més enllà dels límits territorials. </p>
Constitució de Pau i Treva
<p>Document d’alta singularitat, el qual planteja la confirmació de la Pau i Treva de Déu en assemblea dels bisbes Berenguer de Barcelona, Guillem de Vic, Berenguer de Girona, i de diversos abats i religiosos reunits a la catedral de la Santa Creu de Barcelona per manament de Ramon [Berenguer I] i Almodis, comtes de Barcelona, i amb el consentiment dels magnats i altres cristians del comtat.</p>
Consolidació del Comtat de Barcelona (Segles XI-XII)
Consolidació del Comtat de Barcelona
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/10/Mapa-mundi_do_Beato_de_Girona_975.jpg
Els segles XI i XII representen un període d’enfortiment polític i econòmic del Comtat de Barcelona. Sota Ramon Berenguer III i IV, s’impulsa l’expansió territorial i s’estructura el nou sistema feudal. La unió dinàstica amb Aragó dona lloc a la Corona d'Aragó. Barcelona esdevé un centre comercial destacat, amb els Usatges de Barcelona com a codi legal fonamental. La cultura catalana experimenta un floriment amb els primers textos en llengua vernacla.
Segles XI-XII
1076
Els Usatges de Barcelona
<p class="wp-block-paragraph">Ramon Berenguer II promulga els Usatges de Barcelona, un codi legal que regula les relacions feudals i estableix les bases jurídiques del Comtat, proporcionant un marc normatiu que enforteix l’autoritat comtal i facilita la governança del territori català. </p>
El rei Ramir II d’Aragó dona la seva filla Peronella com a esposa al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, juntament amb tot el regne d’Aragó.
<p>L’any 1137, el rei Ramir II d’Aragó va prendre una decisió que canviaria el rumb de la història peninsular i europea: va donar la seva filla Peronella en matrimoni al comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i amb ella, tot el regne d’Aragó. Aquest document és molt més que un acord matrimonial: és l’acta fundacional de la Corona d’Aragó, una unió dinàstica que projectaria el poder català-aragonès per tota la Mediterrània. A través d’aquest pacte, es consolidava una aliança política i territorial que permetria l’expansió marítima, comercial i cultural de Catalunya i Aragó durant segles. El text reflecteix la diplomàcia i la visió estratègica dels sobirans medievals, i és una mostra clara de com els arxius conserven les claus de la construcció d’Europa des de la perifèria peninsular.</p>
Consolidació del Comtat de Barcelona (Segles XI-XII)
Consolidació del Comtat de Barcelona
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/10/Mapa-mundi_do_Beato_de_Girona_975.jpg
Els segles XI i XII representen un període d’enfortiment polític i econòmic del Comtat de Barcelona. Sota Ramon Berenguer III i IV, s’impulsa l’expansió territorial i s’estructura el nou sistema feudal. La unió dinàstica amb Aragó dona lloc a la Corona d'Aragó. Barcelona esdevé un centre comercial destacat, amb els Usatges de Barcelona com a codi legal fonamental. La cultura catalana experimenta un floriment amb els primers textos en llengua vernacla.
Segles XI-XII
1137
Unió dinàstica amb Aragó
<p class="wp-block-paragraph">La unió dinàstica entre Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó crea la Corona d’Aragó, unificant el Comtat de Barcelona amb el Regne d’Aragó i posicionant Catalunya com a actor polític clau en l’àmbit peninsular i mediterrani, amb una nova estructura de poder. </p>
<p class="wp-block-paragraph"></p>
Concessió de sèquia en franc alou als habitants d’Almenar pel comte Ramon Berenguer IV
<p>L’any 1151, el comte Ramon Berenguer IV va concedir als habitants d’Almenar, al Segrià, el dret d’ús d’una sèquia en franc alou. Aquest privilegi, atorgat en un moment clau de repoblament i reorganització territorial, va permetre transformar el paisatge agrícola i impulsar el creixement econòmic i demogràfic del municipi. L’accés garantit a l’aigua no només assegurava la subsistència, sinó que afavoria l’estabilitat i la prosperitat d’una comunitat en expansió. Aquest document és un exemple clar de com la gestió dels recursos naturals, regulada per l’escriptura jurídica, va contribuir al desenvolupament de les societats rurals catalanes i, per extensió, a la construcció d’una Europa articulada per drets, privilegis i institucions locals. És un testimoni de la capacitat de l’administració feudal per ordenar el territori i fomentar la vida comunitària.</p>
Consolidació del Comtat de Barcelona (Segles XI-XII)
Consolidació del Comtat de Barcelona
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/10/Mapa-mundi_do_Beato_de_Girona_975.jpg
Els segles XI i XII representen un període d’enfortiment polític i econòmic del Comtat de Barcelona. Sota Ramon Berenguer III i IV, s’impulsa l’expansió territorial i s’estructura el nou sistema feudal. La unió dinàstica amb Aragó dona lloc a la Corona d'Aragó. Barcelona esdevé un centre comercial destacat, amb els Usatges de Barcelona com a codi legal fonamental. La cultura catalana experimenta un floriment amb els primers textos en llengua vernacla.
Segles XI-XII
1151
Conquesta de Lleida i Tortosa
<p class="wp-block-paragraph">La conquesta de Lleida i Tortosa per Ramon Berenguer IV amplia significativament el territori català, integrant zones clau del sud i consolidant el domini feudal, a més de reforçar la influència econòmica i militar de Barcelona en el context de la Corona d’Aragó. </p>
Greuges de Guitart Isarn de Caboet.
<p>Els Greuges de Guitart Isarn de Caboet, redactats entre 1105 i 1106, són considerats el primer text extens escrit en llengua catalana que es conserva. Aquest document judicial recull les queixes d’un senyor feudal del Pirineu contra abusos comesos pels seus vassalls, i constitueix una font clau per entendre les relacions socials i polítiques de l’època. Més enllà del seu contingut jurídic, el valor excepcional dels Greuges rau en el seu ús del català com a llengua escrita en un moment en què el llatí encara dominava l’administració i la cultura. Aquest fet marca un punt d’inflexió en la configuració de la llengua catalana com a eina de comunicació formal i identitària. El document connecta amb la tradició europea de redacció de cartes de greuges i testimonia la progressiva afirmació de les llengües vernacles en el marc d’una Europa feudal i multilingüe.</p>
Consolidació del Comtat de Barcelona (Segles XI-XII)
Consolidació del Comtat de Barcelona
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/10/Mapa-mundi_do_Beato_de_Girona_975.jpg
Els segles XI i XII representen un període d’enfortiment polític i econòmic del Comtat de Barcelona. Sota Ramon Berenguer III i IV, s’impulsa l’expansió territorial i s’estructura el nou sistema feudal. La unió dinàstica amb Aragó dona lloc a la Corona d'Aragó. Barcelona esdevé un centre comercial destacat, amb els Usatges de Barcelona com a codi legal fonamental. La cultura catalana experimenta un floriment amb els primers textos en llengua vernacla.
Segles XI-XII
1162
El primer comte-rei
<p class="wp-block-paragraph">Alfons I el Cast, primer rei de la Corona d’Aragó, consolida l’estructura política de la unió catalanoaragonesa, establint un govern centralitzat que reforça la influència catalana en les decisions polítiques i en l’expansió territorial de la Corona.</p>
Acord del bisbe i el capítol de Vic per tal que els canonges que vulguin anar a estudiar a Llombardia o a França segueixin cobrant les rendes que els corresponen
<p>El 4 de juny de 1229 el bisbe de Vic, Guillem de Tavertet, i el Capítol de canonges, amb la voluntat que ni el Capítol ni l’Església de Vic sofrissin perjudici per la manca de formació, van aprovar un estatut establint que a qualsevol canonge que volgués anar a estudiar a Llombardia o a França se li donés la porció quotidiana pel període de tres anys a comptar des del dia de Sant Joan de Juny més proper, com si de fet assistís a l’església de Vic, sols amb la condició que durant la seva absència deixés un sacerdot que fes el que li corresponia fer a ell perquè la església no en quedés perjudicada.<br />
El fet que es facilités l’estada de fins a tres anys en llocs tant distants reflecteix per una banda que les autoritats eren conscients de la importància de la formació com a inversió per al bon funcionament i l’enriquiment cultural i espiritual de la pròpia institució (la catedral i la diòcesi de Vic), i per altra banda reflecteix quins eren els centres que es consideraven més avançats en aspectes culturals en l’àmbit humanístic que, interessantment, no són ni Roma ni cap possible destí ni dels regnes peninsulars cristians ni dels regnes peninsulars musulmans sinó específicament Llombardia i França, en una mena de primer rànquing de destins acadèmics europeus.</p>
Expansió mediterrània de la Corona d’Aragó (Segle XIII)
Expansió mediterrània de la Corona d’Aragó
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/09/Etapa3_s.XIII_Carte_Pisane_Portolan.jpg
El regnat de Jaume I el Conqueridor (1213-1276) marca l'apogeu de l'expansió territorial de la Corona d'Aragó. Les conquestes de Mallorca i València converteixen Catalunya en una potència marítima i comercial al Mediterrani occidental. Institucions com el Consolat de Mar i codis com el Llibre del Consolat de Mar regulen l'activitat comercial, mentre que les Corts i els orígens de la primera Generalitat reforcen l’autonomia política.
Segle XIII
1229
La conquesta de Mallorca
<p class="wp-block-paragraph">La conquesta de Mallorca per Jaume I el Conqueridor marca l’inici de l’expansió marítima catalana, obrint el Mediterrani occidental al comerç i al domini polític de la Corona d’Aragó, amb Barcelona com a centre neuràlgic d’aquesta nova projecció geopolítica.</p>
Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa.
<p>La seva rellevància és cabdal en tant que es tracta del primer protocol notarial de Terrassa i un dels més antics que es conserven a Catalunya. La notaria de Terrassa fou instaurada vers 1236 pel rei Jaume I i el monestir de Santa Maria d’Ègara hi obtingué un domini intermedi com a compensació dels seus drets tradicionals sobre l’expedició de documents al terme de Terrassa.</p>
Expansió mediterrània de la Corona d’Aragó (Segle XIII)
Expansió mediterrània de la Corona d’Aragó
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/09/Etapa3_s.XIII_Carte_Pisane_Portolan.jpg
El regnat de Jaume I el Conqueridor (1213-1276) marca l'apogeu de l'expansió territorial de la Corona d'Aragó. Les conquestes de Mallorca i València converteixen Catalunya en una potència marítima i comercial al Mediterrani occidental. Institucions com el Consolat de Mar i codis com el Llibre del Consolat de Mar regulen l'activitat comercial, mentre que les Corts i els orígens de la primera Generalitat reforcen l’autonomia política.
Segle XIII
1238
La conquesta de València
<p class="wp-block-paragraph">La conquesta de València per Jaume I consolida el control territorial al sud, integrant un regne clau en l’estructura de la Corona d’Aragó i enfortint la posició de Catalunya com a potència comercial i militar, amb un impacte durador en l’economia mediterrània. </p>
El bisbe de Barcelona Berenguer de Palou concedeix a Maria de Pisa i a les seves germanes plena potestat per construir un monestir sota la regla de les senyores pobres tancades de Sant Damià.
<p>Aquest document de 1237 recull la concessió del bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, a Maria de Pisa i les seves germanes per fundar un monestir sota la regla de les senyores pobres tancades de Sant Damià. Es tracta de la fundació del primer monestir de clarisses a terres catalanes, i és una mostra de la recepció primerenca d’aquest model espiritual femení dins l’expansió europea de l’orde fundat per Clara d’Assís. El document, conservat a l’Àmbit Cultural de Benedictines, reflecteix la importància de les dones en la vida religiosa medieval i la seva capacitat d’organització i influència. És també un testimoni de com Catalunya s’integrava en els corrents espirituals i institucionals que vertebraven l’Europa del segle XIII.</p>
Expansió mediterrània de la Corona d’Aragó (Segle XIII)
Expansió mediterrània de la Corona d’Aragó
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/09/Etapa3_s.XIII_Carte_Pisane_Portolan.jpg
El regnat de Jaume I el Conqueridor (1213-1276) marca l'apogeu de l'expansió territorial de la Corona d'Aragó. Les conquestes de Mallorca i València converteixen Catalunya en una potència marítima i comercial al Mediterrani occidental. Institucions com el Consolat de Mar i codis com el Llibre del Consolat de Mar regulen l'activitat comercial, mentre que les Corts i els orígens de la primera Generalitat reforcen l’autonomia política.
Segle XIII
1243
El Consolat de Mar
<p class="wp-block-paragraph">La creació del Consolat de Mar a Barcelona estableix una institució pionera per regular el comerç marítim, garantint la seguretat de les rutes comercials i consolidant la influència catalana en el Mediterrani, amb un model que serà imitat per altres ciutats. </p>
Llibre de privilegis de la vila de Granollers
<p>El Llibre de privilegis de Granollers és el document històric més valuós de l’Arxiu Municipal i, per tant, del patrimoni documental de Granollers. El llibre és una compilació que recull còpies notarials dels privilegis i franqueses reials concedits a la vila des del segle XIII, així com documents de règim municipal i organització administrativa del Consell, activitat econòmica, fiscalitat i administració de justícia, a més de compravendes, concòrdies i sentències, tots, documents importants i que calia tenir a l’abast per al bon funcionament de la vila. Inclou també còpia d’alguns dels documents més solemnes o importants emanats de la Cancelleria Reial, com els relatius als drets sobre el mercat, sobre les aigües i el molí de la vila. La compilació, feta a partir dels documents conservats a la notaria de la vila, es va dur a terme a mitjans del segle XV, en un arc cronològic que abasta gairebé quaranta anys.</p>
Expansió mediterrània de la Corona d’Aragó (Segle XIII)
Expansió mediterrània de la Corona d’Aragó
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/09/Etapa3_s.XIII_Carte_Pisane_Portolan.jpg
El regnat de Jaume I el Conqueridor (1213-1276) marca l'apogeu de l'expansió territorial de la Corona d'Aragó. Les conquestes de Mallorca i València converteixen Catalunya en una potència marítima i comercial al Mediterrani occidental. Institucions com el Consolat de Mar i codis com el Llibre del Consolat de Mar regulen l'activitat comercial, mentre que les Corts i els orígens de la primera Generalitat reforcen l’autonomia política.
Segle XIII
1265
Les Corts, tradició pactista
<p class="wp-block-paragraph">L’establiment de les Corts catalanes formalitza un òrgan representatiu que reuneix els braços de la noblesa, l’Església i les ciutats reials, reforçant l’autonomia política de Catalunya i establint un sistema de negociació entre el rei i la societat catalana. </p>
Actes de la cort general de Catalunya celebrada a Barcelona sota el regnat de Pere II
<p>La Cort General de Catalunya va ser l’òrgan legislatiu del Principat entre els segles XIII i XVIII. Es considera el parlament més antic d’Europa, testimoni d’un sistema paccionat entre el rei i els tres braços (reial o de les viles i ciutats, militar o de la noblesa i eclesiàstic).<br />
Les Corts celebrades a Barcelona el 1283 es consideren cabdals perquè s’hi institueix l’obligatorietat de convocar corts per part dels monarques, la necessitat d’acord dels tres braços per a l’aprovació de qualsevol constitució i s’hi reconfirmen les constitucions anteriors, tant derivades de les assemblees de Pau i Treva com d’altres acordades entre 1202 i 1241.<br />
El document, un dels més antics que l’AHCB posseeix de les corts catalanes, mostra les signatures de Pere II i l’infant Alfons així com les dels representants dels tres braços: el militar a l’esquerra, l’eclesiàstic al centre i el reial a la dreta.</p>
Expansió mediterrània de la Corona d’Aragó (Segle XIII)
Expansió mediterrània de la Corona d’Aragó
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/09/Etapa3_s.XIII_Carte_Pisane_Portolan.jpg
El regnat de Jaume I el Conqueridor (1213-1276) marca l'apogeu de l'expansió territorial de la Corona d'Aragó. Les conquestes de Mallorca i València converteixen Catalunya en una potència marítima i comercial al Mediterrani occidental. Institucions com el Consolat de Mar i codis com el Llibre del Consolat de Mar regulen l'activitat comercial, mentre que les Corts i els orígens de la primera Generalitat reforcen l’autonomia política.
Segle XIII
1283
El Llibre del Consolat de Mar
<p class="wp-block-paragraph">La promulgació del Llibre del Consolat de Mar codifica les normes del comerç marítim, consolidant la preeminència comercial de Catalunya i proporcionant un marc legal de projecció internacional que regula les activitats mercantils i marítimes al Mediterrani occidental.</p>
Testament de Ramon de Terrades, mercader de Vic, que va donar tots els seus béns per fundar un hospital pels pobres. Origen de l’Hospital de la Santa Creu.
<p>El testament de Ramon de Terrades, mercader de Vic, datat el 1348, és un document fundacional d’un dels hospitals medievals més antics i emblemàtics de Catalunya: l’Hospital de la Santa Creu. En plena crisi de la pesta negra, Terrades va disposar que tots els seus béns fossin destinats a la creació d’un hospital per atendre els pobres i malalts de la ciutat. Aquest gest de solidaritat i responsabilitat social reflecteix els valors de la caritat i l’assistència que vertebraven la societat medieval catalana. El document, conservat dins un fons hospitalari de gran valor patrimonial, mostra com la societat civil i els particulars contribuïen a la construcció d’una xarxa d’atenció sanitària que perduraria durant segles. Aquest llegat connecta amb els valors europeus de justícia social i protecció dels més vulnerables, i situa Catalunya com a territori pioner en la institucionalització de l’assistència pública.</p>
Crisi i conflictes medievals (Segles XIV-XV)
Crisi i conflictes medievals
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/09/Etapa4_s.XIV-XV_3240px-El_mar_Mediterraneo_en_el_Atlas_catalan_de_Cresques_Abraham.jpg
Els segles XIV i XV estan marcats per crisis econòmiques, demogràfiques i socials que afecten profundament Catalunya. La Pesta Negra de 1348 provoca una dràstica reducció de la població, mentre que les tensions socials, com la revolta dels remences, i els conflictes polítics, com la Guerra Civil de 1462-1472, debiliten el pes polític de Catalunya dins la Corona d'Aragó. Malgrat aquests reptes, la cultura catalana manté la seva vitalitat amb aportacions literàries i filosòfiques, com les de Ramon Llull i Ausiàs March.
Segles XIV-XV
1348
La Pesta
<p class="wp-block-paragraph">La Pesta Negra assola Catalunya, causant una mortalitat massiva que redueix dràsticament la població i provoca una crisi econòmica i social profunda, amb efectes duradors en l’agricultura, el comerç i l’estructura demogràfica del territori. </p>
Rebut de la contribució per fogatge de Vimbodí a la coronació del rei Joan I de Catalunya-Aragó
<p>Aquest document certifica el pagament d’una contribució per fogatge (un impost per foc o llar) efectuada per la vila de Vimbodí amb motiu de la coronació del rei Joan I. Aquest tipus de contribucions eren habituals en esdeveniments reials i reflecteixen la participació de les comunitats locals en els grans actes de la monarquia. La seva singularitat rau en la capacitat de documentar la fiscalitat medieval i la vinculació entre el poder reial i els municipis. És una font valuosa per entendre les relacions institucionals i el finançament de la monarquia a la Catalunya del segle XIV.</p>
Crisi i conflictes medievals (Segles XIV-XV)
Crisi i conflictes medievals
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/09/Etapa4_s.XIV-XV_3240px-El_mar_Mediterraneo_en_el_Atlas_catalan_de_Cresques_Abraham.jpg
Els segles XIV i XV estan marcats per crisis econòmiques, demogràfiques i socials que afecten profundament Catalunya. La Pesta Negra de 1348 provoca una dràstica reducció de la població, mentre que les tensions socials, com la revolta dels remences, i els conflictes polítics, com la Guerra Civil de 1462-1472, debiliten el pes polític de Catalunya dins la Corona d'Aragó. Malgrat aquests reptes, la cultura catalana manté la seva vitalitat amb aportacions literàries i filosòfiques, com les de Ramon Llull i Ausiàs March.
Segles XIV-XV
1387
Creació de la Generalitat
<p class="wp-block-paragraph">La fundació de la Generalitat com a institució permanent per gestionar assumptes fiscals i polítics representa un pas clau en l’organització política catalana, consolidant un òrgan que defensa els interessos del territori davant el rei i la Corona. </p>
Comunicació de Benet XIII a Francesc Climent, nunci apostòlic, de l’excomunicació dels cardenals que triaren a Alexandre V com a papa
<p>El document forma part d’uns dels fons més importants que es conserva a l’Arxiu Capitular, el Cisma d’Occident. Aquesta documentació es produeix arrel el conflicte polític a la Seu de Roma que comporta dues seus papals alhora (Roma i Avinyó) entre els anys 1378 i 1417. L’any 1409 intenten solucionar aquesta escissió al Concili de Pisa on es nomena nou papa a Alexandre V. En aquest document el papa Luna comunica al bisbe de Tortosa i nunci apostòlic, Francesc Climent, que no accepta l’elecció del nou papa i excomunica els cardenals que el segueixen.</p>
Crisi i conflictes medievals (Segles XIV-XV)
Crisi i conflictes medievals
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/09/Etapa4_s.XIV-XV_3240px-El_mar_Mediterraneo_en_el_Atlas_catalan_de_Cresques_Abraham.jpg
Els segles XIV i XV estan marcats per crisis econòmiques, demogràfiques i socials que afecten profundament Catalunya. La Pesta Negra de 1348 provoca una dràstica reducció de la població, mentre que les tensions socials, com la revolta dels remences, i els conflictes polítics, com la Guerra Civil de 1462-1472, debiliten el pes polític de Catalunya dins la Corona d'Aragó. Malgrat aquests reptes, la cultura catalana manté la seva vitalitat amb aportacions literàries i filosòfiques, com les de Ramon Llull i Ausiàs March.
Segles XIV-XV
1410
La fi de la Casa de Barcelona
<p class="wp-block-paragraph">La mort sense hereus de Martí l’Humà desencadena una crisi successòria a la Corona d’Aragó, que culmina amb el Compromís de Casp de 1412, debilitant la influència catalana en la monarquia i obrint un període d’incertesa política. </p>
Sentència arbitral de Guadalupe promulgada pel rei Ferran II d’Aragó posant fi al conflicte entre els senyors i els pagesos de remença.
<p>La sentència arbitral de Guadalupe va significar la fi del llarg i cruent conflicte que durant anys havia enfrontat als senyors amb els pagesos de remença, amb l’abolició definitiva dels mals usos i molts altres abusos senyorials menors. Els pagesos van conservar el domini útil del mas, tot i que havien de fer homenatge al senyor i pagar drets emfitèutics i feudals. L’Arxiu de la Corona d’Aragó conserva el pergamí original de la sentència, redactada en castellà, la seva còpia registral i dos edicions incunables. La presentada aquí es la més antiga coneguda de la seva traducció catalana. Es pot datar amb seguretat abans del 24 d’agost de 1487, quan va ser dipositada en l’Arxiu reial, com va certificar el seu arxiver, Pere Miquel Carbonell.</p>
Crisi i conflictes medievals (Segles XIV-XV)
Crisi i conflictes medievals
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/09/Etapa4_s.XIV-XV_3240px-El_mar_Mediterraneo_en_el_Atlas_catalan_de_Cresques_Abraham.jpg
Els segles XIV i XV estan marcats per crisis econòmiques, demogràfiques i socials que afecten profundament Catalunya. La Pesta Negra de 1348 provoca una dràstica reducció de la població, mentre que les tensions socials, com la revolta dels remences, i els conflictes polítics, com la Guerra Civil de 1462-1472, debiliten el pes polític de Catalunya dins la Corona d'Aragó. Malgrat aquests reptes, la cultura catalana manté la seva vitalitat amb aportacions literàries i filosòfiques, com les de Ramon Llull i Ausiàs March.
Segles XIV-XV
1462
La Guerra Civil catalana
<p class="wp-block-paragraph">La Guerra Civil catalana (1462-1472) va enfrontar la Generalitat i els sectors populars amb la monarquia en un conflicte intens que sacsejà tot el país i debilità greument el seu poder polític i econòmic dins la Corona d’Aragó. Les lluites, alimentades també pel malestar dels remences contra els abusos feudals, van deixar Catalunya exhausta i fracturada. Només més tard, amb la Sentència de Guadalupe de Ferran II, es posaria fi al conflicte.</p>
Capitulacions signades entre Galceran Galceran de Pinós i de Fenollet, vescomte d’Illa i Canet, i el governador francès del Rosselló i la Cerdanya i lloctinent general del rey de França al Principat de Catalunya, Tanguy del Castell
<p>Aquest document recull un acord entre autoritats catalanes i franceses en un context de conflicte territorial. La seva singularitat rau en la seva capacitat de documentar les negociacions polítiques i militars en una zona fronterera. És una font essencial per entendre la geopolítica del Principat i les seves relacions amb França.</p>
Crisi i conflictes medievals (Segles XIV-XV)
Crisi i conflictes medievals
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/09/Etapa4_s.XIV-XV_3240px-El_mar_Mediterraneo_en_el_Atlas_catalan_de_Cresques_Abraham.jpg
Els segles XIV i XV estan marcats per crisis econòmiques, demogràfiques i socials que afecten profundament Catalunya. La Pesta Negra de 1348 provoca una dràstica reducció de la població, mentre que les tensions socials, com la revolta dels remences, i els conflictes polítics, com la Guerra Civil de 1462-1472, debiliten el pes polític de Catalunya dins la Corona d'Aragó. Malgrat aquests reptes, la cultura catalana manté la seva vitalitat amb aportacions literàries i filosòfiques, com les de Ramon Llull i Ausiàs March.
Segles XIV-XV
1469
Els Reis Catòlics
<p class="wp-block-paragraph">El matrimoni dels Reis Catòlics, Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, uneix les corones de Castella i Aragó, integrant Catalunya en una monarquia hispànica més àmplia, però reduint progressivament la seva autonomia política dins l’estructura estatal. </p>
Indulgències concedides a favor de Gaspar de Llupià, cavaller, Margarida Llupià, Lluís de Centelles i altres personatges de Barcelona [1513-1518]
<p>Aquest document recull la concessió d’indulgències a membres de la noblesa catalana, com els Llupià i els Centelles, en un context immediatament anterior a la Reforma protestant. És una mostra de la pràctica eclesiàstica de l’època i de la seva vinculació amb les elits socials. La seva importància rau en el fet que reflecteix la relació entre poder espiritual i poder nobiliari, així com les tensions que acabarien desembocant en la crisi religiosa europea del segle XVI.</p>
Integració a la monarquia hispànica (Segles XVI-XVII)
Integració a la monarquia hispànica
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/10/Etapa5_Evropae.jpg
Amb la unió dels Reis Catòlics de 1469 i l'hegemonia de la dinastia dels Habsburg, Catalunya conserva inicialment les seves institucions pròpies, però veu reduïda la seva influència política en el marc de la monarquia hispànica. La Guerra dels Segadors culmina amb la pèrdua del Rosselló i part de la Cerdanya pel Tractat dels Pirineus de 1659. Es tracta d'un període que reflecteix una progressiva subordinació política, tot i la vitalitat de l'activitat econòmica.
Segles XVI-XVII
1516
Els Àustries
<p class="wp-block-paragraph">L’ascens de Carles I, primer rei dels Habsburg, manté inicialment les institucions catalanes com les Corts i la Generalitat, però marca l’inici d’una subordinació política més gran a les prioritats de la monarquia hispànica de projecció intercontinental. </p>
Carta en forma de lletra reial sobre l’anul·lació del propòsit d’aixecar l’armada contra els turcs, adreçada al virrei de Catalunya Francesc de Borja i d’Aragó, marquès de Llombai (16.03.1540. Madrid)
<p>Aquesta lletra reial, adreçada al virrei de Catalunya Francesc de Borja, reflecteix la política internacional de la monarquia hispànica en el context de la Mediterrània del segle XVI. L’anul·lació de l’armada contra els turcs mostra les tensions diplomàtiques i militars amb l’Imperi Otomà. El document és una font clau per entendre la participació catalana en els afers imperials i la relació entre el poder central i les autoritats del Principat.</p>
Integració a la monarquia hispànica (Segles XVI-XVII)
Integració a la monarquia hispànica
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/10/Etapa5_Evropae.jpg
Amb la unió dels Reis Catòlics de 1469 i l'hegemonia de la dinastia dels Habsburg, Catalunya conserva inicialment les seves institucions pròpies, però veu reduïda la seva influència política en el marc de la monarquia hispànica. La Guerra dels Segadors culmina amb la pèrdua del Rosselló i part de la Cerdanya pel Tractat dels Pirineus de 1659. Es tracta d'un període que reflecteix una progressiva subordinació política, tot i la vitalitat de l'activitat econòmica.
Segles XVI-XVII
1543
Els turcs saquegen Cadaqués i Palamós
<p class="wp-block-paragraph">L’aliança consumada entre França i l’Imperi Otomà permet als corsaris turcs irrompre a la costa catalana sense oposició, provocant la destrucció i el pillatge de les viles de Cadaqués i Palamós. Aquest fet evidencia el fi de l’hegemonia de la Corona d’Aragó a la Mediterrània i exposa la vulnerabilitat del Principat, convertit en un territori perifèric i exposat. </p>
‘Dietari de la Junta de Braços de Catalunya’ (1640-1641)
<p>«El manuscrit conté la còpia de cinc documents (1641-1642) relatius a la protecció dispensada pel rei de França Lluís XIII sobre el Principat de Catalunya i els comtats de Rosselló i Cerdanya, en el transcurs de la revolta catalana coneguda com a Guerra dels Segadors. El document és una peça clau per entendre les maniobres vers la secessió respecte la corona castellana fetes pels organismes polítics catalans. Es cercava ajuda militar de la corona francesa, que tan necessària era per contrarestar els atacs de l’exèrcit de Felip IV.<br />
Inclou els acords del Consell de Cent (seguint la proposició acordada pels diputats catalans) per sol·licitar la protecció del rei francès; l’acceptació de Lluís XIII, nou comte de Barcelona; la tramesa d’un procurador especial seu per procedir al jurament dels pactes ajustats entre la part catalana i la francesa; i, finalment, l’autorització concedida a la ciutat de Barcelona pel nou lloctinent i capità general francès per encunyar un determinat tipus de moneda. La còpia d’aquest darrer document queda interrompuda.<br />
El manuscrit, sobre pergamí, té un gran valor estètic. Escrit amb lletra humanística librària, conté a la portada tres escuts daurats (el del rei francès, que incorpora les barres catalanes al costat de les flors de lis, el de Catalunya i el de Barcelona) dins una gran orla també daurada. «</p>
Integració a la monarquia hispànica (Segles XVI-XVII)
Integració a la monarquia hispànica
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/10/Etapa5_Evropae.jpg
Amb la unió dels Reis Catòlics de 1469 i l'hegemonia de la dinastia dels Habsburg, Catalunya conserva inicialment les seves institucions pròpies, però veu reduïda la seva influència política en el marc de la monarquia hispànica. La Guerra dels Segadors culmina amb la pèrdua del Rosselló i part de la Cerdanya pel Tractat dels Pirineus de 1659. Es tracta d'un període que reflecteix una progressiva subordinació política, tot i la vitalitat de l'activitat econòmica.
Segles XVI-XVII
1640
El Corpus de Sang
<p class="wp-block-paragraph">L’inici de la Guerra dels Segadors, provocada pel descontentament amb el centralisme reial i l’intent d’imposar l’Unió d’Armes, representa una revolta catalana que busca preservar l’autonomia i desafia el poder de Felip IV. </p>
Acords del Consell
<p>La importància històrica de la documentació municipal queda reflectida en la sèrie dels llibres d’Actes del Consell de l’Ajuntament de Vilanova. Aquests llibres són una de les principals fonts documentals per a l’estudi de l’evolució d’un municipi, ja que ofereix una visió cronològica de les seves dinàmiques polítiques, econòmiques i socials.</p>
Integració a la monarquia hispànica (Segles XVI-XVII)
Integració a la monarquia hispànica
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/10/Etapa5_Evropae.jpg
Amb la unió dels Reis Catòlics de 1469 i l'hegemonia de la dinastia dels Habsburg, Catalunya conserva inicialment les seves institucions pròpies, però veu reduïda la seva influència política en el marc de la monarquia hispànica. La Guerra dels Segadors culmina amb la pèrdua del Rosselló i part de la Cerdanya pel Tractat dels Pirineus de 1659. Es tracta d'un període que reflecteix una progressiva subordinació política, tot i la vitalitat de l'activitat econòmica.
Segles XVI-XVII
1652
Fi de la Guerra dels Segadors
<p class="wp-block-paragraph">La caiguda de Barcelona en mans de Felip IV posa fi a la Guerra dels Segadors, amb conseqüències com la pèrdua de l’autonomia temporal i l’enfortiment del control reial sobre Catalunya, malgrat la resistència prèvia. </p>
Ple del Consell de Puigcerdà sobre el Tractat dels Pirineus
<p>Deliberació del Ple del Consell de la Vila de Puigcerdà el 7 d’agost de 1659, el la qual es planteja la necessitat d’informar al rei d’Espanya dels inconvenients que tindria separar el comtat de Cerdanya del comtat del Rosselló. Aquest document demostra com els governs locals estaven al corrent de les converses de pau entre França i Espanya i van fer el poc que estava a la seves mans per impedir la separació dels territoris. Quatre mesos després, es va signar a l’illa dels Faisans el Tractat dels Pirineus.</p>
Integració a la monarquia hispànica (Segles XVI-XVII)
Integració a la monarquia hispànica
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/10/Etapa5_Evropae.jpg
Amb la unió dels Reis Catòlics de 1469 i l'hegemonia de la dinastia dels Habsburg, Catalunya conserva inicialment les seves institucions pròpies, però veu reduïda la seva influència política en el marc de la monarquia hispànica. La Guerra dels Segadors culmina amb la pèrdua del Rosselló i part de la Cerdanya pel Tractat dels Pirineus de 1659. Es tracta d'un període que reflecteix una progressiva subordinació política, tot i la vitalitat de l'activitat econòmica.
Segles XVI-XVII
1659
Pèrdua de la Catalunya Nord
<p class="wp-block-paragraph">El Tractat dels Pirineus, signat entre Espanya i França, cedeix el Rosselló i part de la Cerdanya a França, reduint el territori català i marcant un punt d’inflexió en la pèrdua d’influència geopolítica de Catalunya.</p>
Memòries d’Honorat de Pallejà (1703-1713)
<p>Aquestes memòries recullen els esdeveniments viscuts per Honorat de Pallejà durant la Guerra de Successió. El text ofereix una visió personal i detallada del conflicte, amb especial atenció a la vida política i militar a Catalunya. És una font de gran valor per entendre la percepció individual dels grans esdeveniments històrics i la implicació de la noblesa catalana en la defensa de les institucions pròpies.</p>
Absolutisme borbònic (Segle XVIII)
Absolutisme borbònic
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/10/Etapa6-A-new-and-accurate-map-of-Europe.jpg
La Guerra de Successió i el desenllaç final de l’11 de setembre de 1714 comporten l’abolició de les institucions catalanes pel Decret de Nova Planta, imposat per Felip V de Borbó. Aquestes mesures instauren un model centralista que suprimeix l’autonomia política i jurídica de Catalunya. Malgrat la repressió, l’economia catalana continua el seu redreçament, especialment en l'àmbit comercial i marítim, posant les bases per a la transformació econòmica del segle següent.
Segle XVIII
1705
Pacte de Gènova
<p class="wp-block-paragraph">El Pacte de Gènova entre representants catalans i aliats anglesos durant la Guerra de Successió compromet el suport català a l’arxiduc Carles d’Àustria, en defensa de les llibertats catalanes contra el centralisme de Felip V de Borbó. </p>
Capitulació del castell de Cardona signada pel coronel Manuel Desvalls i de Vergós i el comte de Montemar (18.09.1714)
<p>Signada pel coronel Manuel Desvalls i el comte de Montemar, aquesta capitulació marca la rendició d’un dels últims bastions austriacistes després de la caiguda de Barcelona. El document simbolitza la fi de la resistència catalana en la Guerra de Successió i l’inici de la Nova Planta. És una font clau per entendre la transició política i la pèrdua de les institucions pròpies.</p>
Absolutisme borbònic (Segle XVIII)
Absolutisme borbònic
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/10/Etapa6-A-new-and-accurate-map-of-Europe.jpg
La Guerra de Successió i el desenllaç final de l’11 de setembre de 1714 comporten l’abolició de les institucions catalanes pel Decret de Nova Planta, imposat per Felip V de Borbó. Aquestes mesures instauren un model centralista que suprimeix l’autonomia política i jurídica de Catalunya. Malgrat la repressió, l’economia catalana continua el seu redreçament, especialment en l'àmbit comercial i marítim, posant les bases per a la transformació econòmica del segle següent.
Segle XVIII
1714
Fi de la Guerra de Successió
<p class="wp-block-paragraph">La caiguda de Barcelona l’11 de setembre, després d’un setge prolongat, marca la derrota catalana en la Guerra de Successió, posant fi a l’oposició als Borbons i obrint el camí a una repressió institucional, cultural i social sense precedents.</p>
Decret de Nova Planta de l’Audiència del Principat de Catalunya.
<p>El Decret de Nova Planta, promulgat el gener de 1716 per Felip V de Borbó, va suposar la fi de les institucions polítiques pròpies del Principat de Catalunya, com ara les Corts, la Generalitat i el Consell de Cent. Aquest decret, que seguia la derrota catalana a la Guerra de Successió espanyola (1701–1714), va instaurar un model de govern centralitzat inspirat en el sistema castellà, amb la implantació de l’Audiència com a màxim òrgan judicial i administratiu. El document simbolitza la pèrdua de sobirania institucional i jurídica de Catalunya i l’inici d’una nova etapa de centralització borbònica. El seu impacte va ser profund i durador, afectant l’organització territorial, l’ús de la llengua i la cultura pròpia. El Decret de Nova Planta és una peça clau per entendre la transformació de l’estructura política de Catalunya i la seva relació amb la monarquia hispànica, i constitueix un testimoni fonamental de la configuració de l’Estat modern centralitzat a Europa.</p>
Absolutisme borbònic (Segle XVIII)
Absolutisme borbònic
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/10/Etapa6-A-new-and-accurate-map-of-Europe.jpg
La Guerra de Successió i el desenllaç final de l’11 de setembre de 1714 comporten l’abolició de les institucions catalanes pel Decret de Nova Planta, imposat per Felip V de Borbó. Aquestes mesures instauren un model centralista que suprimeix l’autonomia política i jurídica de Catalunya. Malgrat la repressió, l’economia catalana continua el seu redreçament, especialment en l'àmbit comercial i marítim, posant les bases per a la transformació econòmica del segle següent.
Segle XVIII
1716
Decret de Nova Planta
<p class="wp-block-paragraph">El Decret de Nova Planta, imposat per Felip V, abolix les institucions catalanes com la Generalitat i les Corts, establint un model centralista que suprimeix l’autonomia política i jurídica de Catalunya. </p>
Llibre miscel·lani intitulat «Quintas y levas», amb documentació de la Diputació de Col·legis i Gremis de Barcelona sobre l’oposició i resistència a les milícies i les conseqüències.
<p>Aquest llibre recull la documentació generada arran de l’Avalot de les Quintes de 1773, una de les primeres revoltes populars a Catalunya des de 1714. La resistència a les lleves militars imposades per la monarquia borbònica va provocar una forta oposició per part dels gremis i col·legis professionals de Barcelona, que veien en aquestes quintes una amenaça a l’ordre social i econòmic. El document reflecteix la tensió entre les autoritats centrals i les institucions locals, així com la capacitat d’organització de la societat urbana per defensar els seus drets. Aquesta peça és clau per entendre la conflictivitat social del segle XVIII i la persistència d’una identitat col·lectiva catalana enfront de les imposicions de l’Estat. En termes de criteris patrimonials, destaca per la seva tipologia textual, el seu origen institucional i la seva temàtica política i social, vinculada a la construcció de l’Europa moderna.</p>
Absolutisme borbònic (Segle XVIII)
Absolutisme borbònic
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/10/Etapa6-A-new-and-accurate-map-of-Europe.jpg
La Guerra de Successió i el desenllaç final de l’11 de setembre de 1714 comporten l’abolició de les institucions catalanes pel Decret de Nova Planta, imposat per Felip V de Borbó. Aquestes mesures instauren un model centralista que suprimeix l’autonomia política i jurídica de Catalunya. Malgrat la repressió, l’economia catalana continua el seu redreçament, especialment en l'àmbit comercial i marítim, posant les bases per a la transformació econòmica del segle següent.
Segle XVIII
1773
Creació de la Reial Audiència de Catalunya
<p class="wp-block-paragraph">La creació de la Reial Audiència de Catalunya sota control borbònic reorganitza l’administració judicial, integrant Catalunya en l’estructura estatal espanyola i consolidant el model absolutista imposat pels Borbons. </p>
Llibre de Duanes
<p>Testimoni de les transaccions comercials marítimes a la costa de Tarragona a finals del segle XVIII. Recull la relació de la recaptació de l’arbitri de drets de port (de 9 i 6 morabatins) a les diferents duanes del Corregiment: Tarragona, Salou, Cambrils, Torredembarra, Sitges, Vilanova, El Vendrell.</p>
Absolutisme borbònic (Segle XVIII)
Absolutisme borbònic
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/10/Etapa6-A-new-and-accurate-map-of-Europe.jpg
La Guerra de Successió i el desenllaç final de l’11 de setembre de 1714 comporten l’abolició de les institucions catalanes pel Decret de Nova Planta, imposat per Felip V de Borbó. Aquestes mesures instauren un model centralista que suprimeix l’autonomia política i jurídica de Catalunya. Malgrat la repressió, l’economia catalana continua el seu redreçament, especialment en l'àmbit comercial i marítim, posant les bases per a la transformació econòmica del segle següent.
Segle XVIII
1794
La Guerra Gran
<p class="wp-block-paragraph">La Guerra Gran contra la França revolucionària veu la participació catalana en la defensa del territori, especialment al Rosselló, reflectint una resistència local malgrat la pèrdua d’autonomia política prèvia.</p>
Butlletí Oficial de la Província de Catalunya, núm. 1, 3 de novembre de 1833. Fons: Diputació de Barcelona.
<p>El 1833 es va publicar el primer número del “Boletín Oficial de la Provincia de Cataluña”. Poc temps després de la mort de Ferran VII, el novembre de 1833 es va aprovar la divisió administrativa del territori en quaranta nou províncies segons el projecte del secretari d’Estat de Foment, Javier de Burgos. El BOP es va editar periòdicament durant les èpoques que la Diputació de Barcelona va estar vigent i encara es publica sota el nom de Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB).</p>
Renaixença cultural (Segle XIX)
Renaixença cultural
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/09/Etapa7_s.XIV_Europe-politique-et-ethonographique.jpg
Durant el segle XIX esclata el moviment de la Renaixença, que reivindica la llengua, la literatura i la identitat catalanes. Figures com Jacint Verdaguer i institucions com els Jocs Florals impulsen la revitalització cultural, mentre que la industrialització converteix Catalunya en un centre econòmic clau, especialment a Barcelona i les conques fluvials. Els primers moviments catalanistes posen les bases per a la reivindicació de l'autogovern en el context del nou Estat liberal.
Segle XIX
1833
La Renaixença
<p class="wp-block-paragraph">La publicació d’<em>Oda a la Pàtria</em> de Bonaventura Carles Aribau marca l’inici de la Renaixença, un moviment cultural que reivindica la llengua i la identitat catalanes, promovent un ressorgiment literari i cultural en el context de l’Estat liberal. </p>
Plano de los alrededores de la ciudad de Barcelona y proyecto de su reforma y ensanche d’Ildefons Cerdà
<p>Després de l»enderroc de les muralles de Barcelona (1854-1856), la ciutat es dirigí vers un ràpid creixement que es va concretar en el pla urbanístic de Cerdà de 1859. Imposat pel Govern central malgrat el concurs convocat per l’Ajuntament de Barcelona, amb el seu pla Ildefons Cerdà volia dissenyar una ciutat igualitària, on no es diferenciessin uns barris dels altres, amb els mateixos serveis per a tothom. Els carrers eren amples, les illes obertes, amb jardins i edificació baixa. El projecte tenia com a objectiu final millorar les condicions sanitàries a la ciutat, amb la creació d’uns habitatges dignes, a més de donar pas a la nova mobilitat que en aquells moments estava arribant i facilitar la sociabilitat i la igualtat social. Tot plegat, inquietuds que en aquells moments es compartien amb totes les grans ciutats europees. Aquest plànol, fet l’abril de 1859, només dos mesos després que Cerdà rebés l’encàrrec de fer l’estudi per a l’eixample, reflecteix el primer projecte pensat per l’urbanista, abans fins i tot que el govern central l’aprovés.<br />
Les reflexions fruit de la redacció del pla d’eixample de Barcelona van servir a Cerdà com a fonaments per als seus treballs d’urbanística (la Teoria General de la Urbanització), que bastirien les bases d’aquesta disciplina i convertirien Cerdà en el primer gran urbanista.</p>
Renaixença cultural (Segle XIX)
Renaixença cultural
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/09/Etapa7_s.XIV_Europe-politique-et-ethonographique.jpg
Durant el segle XIX esclata el moviment de la Renaixença, que reivindica la llengua, la literatura i la identitat catalanes. Figures com Jacint Verdaguer i institucions com els Jocs Florals impulsen la revitalització cultural, mentre que la industrialització converteix Catalunya en un centre econòmic clau, especialment a Barcelona i les conques fluvials. Els primers moviments catalanistes posen les bases per a la reivindicació de l'autogovern en el context del nou Estat liberal.
Segle XIX
1859
Els Jocs Florals
<p class="wp-block-paragraph">La restauració dels Jocs Florals a Barcelona revitalitza la literatura catalana, fomentant la creació poètica i la normalització de l’ús del català en l’àmbit cultural, amb un impacte significatiu en la consciència identitària. </p>
Llibre d’actes del Ple de l’Ajuntament del Pont de Suert
<p>Aquest llibre d’actes del Ple de l’Ajuntament del Pont de Suert, corresponent als anys 1871 i 1872, és un document textual que reflecteix el funcionament institucional i la vida política local en un moment de canvis profunds a l’Estat espanyol. En plena inestabilitat política i social, amb la recent proclamació de l’Amadeu I i l’efervescència del republicanisme, els acords municipals recollits en aquest llibre mostren com els ajuntaments catalans exercien l’autogovern i gestionaven els afers quotidians de la ciutadania.</p>
Renaixença cultural (Segle XIX)
Renaixença cultural
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/09/Etapa7_s.XIV_Europe-politique-et-ethonographique.jpg
Durant el segle XIX esclata el moviment de la Renaixença, que reivindica la llengua, la literatura i la identitat catalanes. Figures com Jacint Verdaguer i institucions com els Jocs Florals impulsen la revitalització cultural, mentre que la industrialització converteix Catalunya en un centre econòmic clau, especialment a Barcelona i les conques fluvials. Els primers moviments catalanistes posen les bases per a la reivindicació de l'autogovern en el context del nou Estat liberal.
Segle XIX
1871
El Centre Català
<p class="wp-block-paragraph">La fundació del Centre Català, primera organització catalanista, impulsa l’articulació política del catalanisme, promovent la defensa de la identitat i els drets catalans dins el marc de l’Estat liberal. </p>
Cos de bombers de la ciutat de Tàrrega
<p>La voluntat de crear una societat que donés resposta al benestar de les persones té un exemple en la constitució i professionalització del cos modern de bombers de la ciutat de Tàrrega. Així com l’adquisició de nou material per equiparar-se en la mesura dels possibles als models europeus.</p>
Renaixença cultural (Segle XIX)
Renaixença cultural
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/09/Etapa7_s.XIV_Europe-politique-et-ethonographique.jpg
Durant el segle XIX esclata el moviment de la Renaixença, que reivindica la llengua, la literatura i la identitat catalanes. Figures com Jacint Verdaguer i institucions com els Jocs Florals impulsen la revitalització cultural, mentre que la industrialització converteix Catalunya en un centre econòmic clau, especialment a Barcelona i les conques fluvials. Els primers moviments catalanistes posen les bases per a la reivindicació de l'autogovern en el context del nou Estat liberal.
Segle XIX
1885
El Memorial de Greuges
<p class="wp-block-paragraph">La presentació del Memorial de Greuges al rei Alfons XII reclama la protecció dels interessos econòmics i culturals catalans, denunciant el centralisme estatal i consolidant el catalanisme com a moviment polític estructurat. </p>
Fotografia, composta de quatre instants, de l’incendi del Pont de Barques de Tortosa
<p>La sèrie fotogràfica de l’incendi del Pont de Barques de Tortosa, realitzada el 1892 per Ramon Borrell, és un document gràfic de gran valor històric i simbòlic. Aquest pont, construït al segle XII i únic pas fix sobre l’Ebre entre Saragossa i la desembocadura durant segles, representava una infraestructura vital per a la comunicació i el comerç. La seva destrucció marcà el final d’una etapa i l’inici d’un nou període de desenvolupament urbà i econòmic. La seva inclusió permet entendre com els canvis en les infraestructures han modelat el territori i com la fotografia documenta moments clau de transició històrica.</p>
Renaixença cultural (Segle XIX)
Renaixença cultural
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/09/Etapa7_s.XIV_Europe-politique-et-ethonographique.jpg
Durant el segle XIX esclata el moviment de la Renaixença, que reivindica la llengua, la literatura i la identitat catalanes. Figures com Jacint Verdaguer i institucions com els Jocs Florals impulsen la revitalització cultural, mentre que la industrialització converteix Catalunya en un centre econòmic clau, especialment a Barcelona i les conques fluvials. Els primers moviments catalanistes posen les bases per a la reivindicació de l'autogovern en el context del nou Estat liberal.
Segle XIX
1892
Les Bases de Manresa
<p class="wp-block-paragraph">Les Bases de Manresa, aprovades en una assemblea catalanista, proposen un projecte d’autonomia política per a Catalunya, establint un model d’autogovern que influirà en els moviments polítics posteriors.</p>
Constitució. Discurs d’Enric Prat de la Riba en l’acte de presa de possessió de la presidència de la Mancomunitat.
<p>El discurs d’Enric Prat de la Riba en la seva presa de possessió com a president de la Mancomunitat de Catalunya, pronunciat el 1914, és un document cabdal per entendre la institucionalització del catalanisme polític i la modernització administrativa del país. Conservat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, aquest document textual s’inscriu dins la diversitat cronològica del segle XX i representa un fons institucional de gran valor històric. Territorialment, reflecteix l’àmbit nacional català i, temàticament, s’emmarca en la política i governança, ja que simbolitza l’inici d’un projecte d’autogovern inspirat en els valors europeus de descentralització, eficiència i servei públic. Aquest discurs no només marca un moment fundacional per a Catalunya, sinó que també connecta amb els ideals europeus de construcció institucional i identitat compartida.</p>
Cap a l’autonomia (1901-1939)
Cap a l’autonomia
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/09/Etapa8_1901-1939_Mapapolitic1929.jpg
Les primeres dècades del segle XX estan marcades per esforços per recuperar l’autonomia política. La Mancomunitat promou una nova organització administrativa i cultural de Catalunya per superar l’estructura provincial espanyola. Durant la Segona República, la restauració de la Generalitat permet un breu període d’autonomia, amb l’Estatut de 1932 com a marc legal, d'aplicació efímera com a conseqüència del cop d'Estat franquista i l'esclat de la dramàtica Guerra Civil.
1901-1939
1914
La Mancomunitat de Catalunya
<p class="wp-block-paragraph">La creació de la Mancomunitat de Catalunya, liderada per Enric Prat de la Riba, representa el primer esforç modern per establir una institució nacional autònoma des de 1714, coordinant les quatre diputacions i promovent l’educació i la cultura catalanes. </p>
Panoràmica de les Salines de Cardona amb la Muntanya de Sal al centre i la vila murada a la dreta, corresponent a l’aixecament topogràfic fet per la “Sociedad Estereográfica Españoola” i l’enginyer José Maria Torroja.
<p>La seleccció d’aquest document és justifica per la seva tipologia documental i la imatge gràfica que aporta sobre el sali de Cardona abans de l’explotació de les sals potàssiques i la seva industrialització, així coms dels treballs fotogramètrics aplicats a l’aixecament topogràfic de les salines de Cardona per la Sociedad Estereográfica Española i l’enginyer José Maria Torroja a càrrec de la Unón Española de Explosivos.</p>
Cap a l’autonomia (1901-1939)
Cap a l’autonomia
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/09/Etapa8_1901-1939_Mapapolitic1929.jpg
Les primeres dècades del segle XX estan marcades per esforços per recuperar l’autonomia política. La Mancomunitat promou una nova organització administrativa i cultural de Catalunya per superar l’estructura provincial espanyola. Durant la Segona República, la restauració de la Generalitat permet un breu període d’autonomia, amb l’Estatut de 1932 com a marc legal, d'aplicació efímera com a conseqüència del cop d'Estat franquista i l'esclat de la dramàtica Guerra Civil.
1901-1939
1925
Primo de Rivera dissol la Mancomunitat
<p class="wp-block-paragraph">La dissolució de la Mancomunitat per la dictadura de Primo de Rivera suprimeix l’autonomia inicial i imposa una repressió contra el catalanisme, limitant l’ús públic de la llengua i les institucions catalanes. </p>
Acta de la reunió del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya del 15 de maig de 1931 (15/05/1931)
<p>L’acta de la reunió del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya del 15 de maig de 1931 documenta la primera trobada formal del nou govern autonòmic en el marc de la Segona República. Aquest document és testimoni directe de l’inici d’un nou règim polític basat en la democràcia i l’autonomia, i reflecteix la voluntat de construir una administració moderna, eficient i propera a la ciutadania. S’inscriu dins les temàtiques de política, governança i serveis col·lectius, i simbolitza l’esperança d’una nova etapa per a Catalunya dins d’una Europa que també buscava nous equilibris entre estat, territori i ciutadania.</p>
Cap a l’autonomia (1901-1939)
Cap a l’autonomia
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/09/Etapa8_1901-1939_Mapapolitic1929.jpg
Les primeres dècades del segle XX estan marcades per esforços per recuperar l’autonomia política. La Mancomunitat promou una nova organització administrativa i cultural de Catalunya per superar l’estructura provincial espanyola. Durant la Segona República, la restauració de la Generalitat permet un breu període d’autonomia, amb l’Estatut de 1932 com a marc legal, d'aplicació efímera com a conseqüència del cop d'Estat franquista i l'esclat de la dramàtica Guerra Civil.
1901-1939
1931
Proclamació de la Segona República Espanyola
<p class="wp-block-paragraph">La proclamació de la Segona República espanyola permet la restauració de la Generalitat, amb Francesc Macià com a president, iniciant un període d’autogovern que revitalitza la identitat progressista i laica catalana. </p>
Estatut d’Autonomia. Discurs del president Francesc Macià al Palau de la Generalitat (04/09/1931)
<p>El discurs de Francesc Macià del 4 de setembre de 1931 al Palau de la Generalitat és un testimoni fonamental del procés d’autogovern de Catalunya dins la Segona República Espanyola. Aquest document, emmarcat en el context de l’Estatut d’Autonomia de 1932, reflecteix l’esperança col·lectiva d’un poble que recuperava institucions pròpies després de segles de centralisme. Macià, amb un to solemne i emotiu, expressava la voluntat de construir una Catalunya moderna, democràtica i solidària dins d’una Espanya republicana. Aquest discurs simbolitza la connexió entre la memòria històrica catalana i els valors europeus de llibertat, identitat i governança compartida. Forma part d’un fons institucional clau per entendre la política i la governança del segle XX, i exemplifica la participació activa de Catalunya en la configuració de les institucions contemporànies europees.</p>
Cap a l’autonomia (1901-1939)
Cap a l’autonomia
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/09/Etapa8_1901-1939_Mapapolitic1929.jpg
Les primeres dècades del segle XX estan marcades per esforços per recuperar l’autonomia política. La Mancomunitat promou una nova organització administrativa i cultural de Catalunya per superar l’estructura provincial espanyola. Durant la Segona República, la restauració de la Generalitat permet un breu període d’autonomia, amb l’Estatut de 1932 com a marc legal, d'aplicació efímera com a conseqüència del cop d'Estat franquista i l'esclat de la dramàtica Guerra Civil.
1901-1939
1932
El primer Estatut d’Autonomia
<p class="wp-block-paragraph">L’aprovació de l’Estatut d’Autonomia estableix un marc legal per a l’autogovern, amb competències en educació, cultura i administració, consolidant la Generalitat com a institució central de govern. </p>
Acta de la sessió del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya del 4 de gener de 1939 (esborrany manuscrit). (04/01/1939)
<p>L’acta manuscrita de la sessió del Consell Executiu de la Generalitat del 4 de gener de 1939 és, probablement, el darrer document conservat del govern català abans de l’exili. Aquest esborrany simbolitza el final d’una etapa democràtica i l’inici d’un llarg període de repressió i silenci institucional. Enmig de l’ofensiva franquista, el govern intentava mantenir la legalitat i la dignitat institucional fins al darrer moment. Aquest document és un testimoni de resistència i de compromís amb la sobirania catalana, i connecta amb altres experiències europees de governs forçats a l’exili. És també una peça clau per entendre la continuïtat simbòlica i política de la Generalitat durant la dictadura.</p>
Cap a l’autonomia (1901-1939)
Cap a l’autonomia
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/09/Etapa8_1901-1939_Mapapolitic1929.jpg
Les primeres dècades del segle XX estan marcades per esforços per recuperar l’autonomia política. La Mancomunitat promou una nova organització administrativa i cultural de Catalunya per superar l’estructura provincial espanyola. Durant la Segona República, la restauració de la Generalitat permet un breu període d’autonomia, amb l’Estatut de 1932 com a marc legal, d'aplicació efímera com a conseqüència del cop d'Estat franquista i l'esclat de la dramàtica Guerra Civil.
1901-1939
1939
L’exèrcit franquista entra a Barcelona
<p class="wp-block-paragraph">La caiguda de Barcelona en mans de les tropes franquistes posa fi a l’autonomia republicana, marcant l’inici d’un període de repressió i l’abolició de les institucions democràtiques, amb un impacte profund en la societat durant dècades.</p>
Tovalló signat per alguns dels exiliats que es trobaven a Roissy-en-Brie: Armand Obiols, Mercè Rodoreda, Núria Jordana, Anna Murià, Agustí Bartra, J. Murià, Enric Cluselles, Amàlia Casals de Cluselles i Mercè Casals
<p>Originalitat del tipus de suport. Tovalló de paper on Anna Murià recollí les signatures autògrafes d’alguns escriptors exiliats que es refugiaren al castell de Roissy-en-Brie, a prop de París, el 1939. El lloc tenia un significat especial per a Anna Murià, perquè hi va conèixer Agustí Bartra, amb qui continuà l’exili fins que s’instal·laren a Mèxic.</p>
Dictadura franquista (1939-1975)
Dictadura franquista
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/09/Etapa9_1939-1975_MapapoliticPostguerra.jpg
La imposició del nou règim dictatorial franquista comporta una severa repressió contra la llengua, la cultura i les institucions catalanes. La Generalitat és abolida, i l’ús públic del català és prohibit, amb una forta política d’homogeneïtzació cultural imposada pel nou Estat feixista. Malgrat les restriccions, la societat catalana manté formes de resistència cultural i organitzativa, que preparen el terreny per a la recuperació posterior.
1939-1975
1939
Abolició de la Generalitat
<p class="wp-block-paragraph">L’inici de la dictadura franquista comporta l’abolició de la Generalitat i la prohibició de l’ús públic del català, amb una repressió sistemàtica de la llengua, la cultura i les institucions catalanes, imposant un model d’homogeneïtzació cultural. </p>
Carta de comiat de Lluís Companys i Jover a la seva esposa Carme Ballester, la vetlla del Consell de Guerra (13/10/1940)
<p>Aquest document és un testimoni colpidor de la repressió franquista. Escrit la nit abans de ser afusellat, Lluís Companys, president de la Generalitat, s’acomiada de la seva esposa amb una dignitat que transcendeix el dolor personal. És l’únic president europeu executat pel feixisme, fet que converteix aquesta carta en un símbol de la lluita per la llibertat i la democràcia. Com a document textual i de fons institucional, reflecteix la brutalitat del règim i la resistència dels valors republicans. Forma part de la vegueria de Barcelona i s’inscriu dins la temàtica de política i governança, mostrant com Catalunya va viure i patir els grans conflictes ideològics del segle XX a Europa.</p>
Dictadura franquista (1939-1975)
Dictadura franquista
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/09/Etapa9_1939-1975_MapapoliticPostguerra.jpg
La imposició del nou règim dictatorial franquista comporta una severa repressió contra la llengua, la cultura i les institucions catalanes. La Generalitat és abolida, i l’ús públic del català és prohibit, amb una forta política d’homogeneïtzació cultural imposada pel nou Estat feixista. Malgrat les restriccions, la societat catalana manté formes de resistència cultural i organitzativa, que preparen el terreny per a la recuperació posterior.
1939-1975
1940
Execució del president Companys
<p class="wp-block-paragraph">L’execució al castell de Montjuïc de Lluís Companys, president electe de la Generalitat, simbolitza la repressió del règim franquista contra Catalunya, convertint-se en un símbol nacional de democràcia, resistència i lluita per l’autonomia catalana. </p>
Revista L’Infantil
<p>La revista L’Infantil, editada el 1951 pels nois del Seminari amb el suport del Bisbat de Solsona, és un document excepcional dins el context repressiu del franquisme. Es tracta de la primera publicació en català autoritzada després de la Guerra Civil, en un moment en què l’ús públic de la llengua catalana estava severament restringit. Tot i el seu caràcter religiós i pedagògic, la revista es convertí en una eina de resistència cultural i de transmissió lingüística per a les noves generacions. La seva continuïtat posterior amb Tretzevents reforça el seu paper com a precedent d’una nova etapa de recuperació cultural. És una mostra clara de com, fins i tot en contextos autoritaris, la cultura catalana va trobar vies per mantenir-se viva i connectada amb els valors europeus de pluralitat i identitat.</p>
Dictadura franquista (1939-1975)
Dictadura franquista
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/09/Etapa9_1939-1975_MapapoliticPostguerra.jpg
La imposició del nou règim dictatorial franquista comporta una severa repressió contra la llengua, la cultura i les institucions catalanes. La Generalitat és abolida, i l’ús públic del català és prohibit, amb una forta política d’homogeneïtzació cultural imposada pel nou Estat feixista. Malgrat les restriccions, la societat catalana manté formes de resistència cultural i organitzativa, que preparen el terreny per a la recuperació posterior.
1939-1975
1951
La vaga de tramvies
<p class="wp-block-paragraph">La vaga de tramvies a Barcelona, una protesta contra l’augment de tarifes, es converteix en una expressió de resistència social i política contra el règim, reflectint el descontentament de la població vers el nou règim dictatorial. </p>
Biblioteca mòbil núm. 2 a la plaça de Sant Jaume, 31 de maig de 1960. Autoria: Joaquín M. Domínguez Font. Fons: Diputació de Barcelona.
<p>El precedent històric dels bibliobusos a Catalunya va ser el Servei de Biblioteques del Front creat el 1937 per donar servei als soldats republicans que lluitaven al front durant la Guerra Civil espanyola. Després del conflicte militar, la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona va impulsar el Bibliobús “Biblioteca Móvil número 1” el 1957, i tres anys més tard, el número 2 (que surt a la imatge) el qual recorria els barris del nord de Barcelona, la Sagrada Família i Poblenou.</p>
Dictadura franquista (1939-1975)
Dictadura franquista
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/09/Etapa9_1939-1975_MapapoliticPostguerra.jpg
La imposició del nou règim dictatorial franquista comporta una severa repressió contra la llengua, la cultura i les institucions catalanes. La Generalitat és abolida, i l’ús públic del català és prohibit, amb una forta política d’homogeneïtzació cultural imposada pel nou Estat feixista. Malgrat les restriccions, la societat catalana manté formes de resistència cultural i organitzativa, que preparen el terreny per a la recuperació posterior.
1939-1975
1960
Fets del Palau de la Música
<p class="wp-block-paragraph">Els Fets del Palau de la Música, una protesta cultural durant una visita de Franco, representen un acte de resistència pública contra la censura, amb la interpretació del <em>Cant de la Senyera</em> com a desafiament al règim. </p>
Manifest
<p>Procedent del fons Ramon Moral (advocat, presoner a Saint Cyprien i exiliat a França fins 1975). A la mort de Franco va tornar a Catalunya i per viure-hi va escollir Torredembarra. Entre el seu fons hi ha el referit manifest, redactat republicans (a l’exili) que denuncien el feixisme a Espanya i recolzen la formació d’una República Federal Ibèrica i la constitució d’un Exèrcit Unit de Lliberació Ibèric.</p>
Dictadura franquista (1939-1975)
Dictadura franquista
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/09/Etapa9_1939-1975_MapapoliticPostguerra.jpg
La imposició del nou règim dictatorial franquista comporta una severa repressió contra la llengua, la cultura i les institucions catalanes. La Generalitat és abolida, i l’ús públic del català és prohibit, amb una forta política d’homogeneïtzació cultural imposada pel nou Estat feixista. Malgrat les restriccions, la societat catalana manté formes de resistència cultural i organitzativa, que preparen el terreny per a la recuperació posterior.
1939-1975
1970
L’Assemblea de Catalunya
<p class="wp-block-paragraph">La creació de l’Assemblea de Catalunya, una plataforma clandestina que uneix forces antifranquistes, coordina la resistència política i cultural, preparant el terreny per a la recuperació de l’autonomia durant la posterior transició cap al nou règim democràtic.</p>
Acta número 1 del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya (07/12/1977)
<p>L’Acta número 1 del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya, datada el 7 de desembre de 1977, simbolitza la restitució institucional de l’autogovern català després de quatre dècades de dictadura. Aquest document marca l’inici formal de l’activitat del govern presidit per Josep Tarradellas, retornat de l’exili, i representa un moment fundacional en la recuperació de la democràcia a Catalunya. L’acta no només té un valor administratiu, sinó també profundament simbòlic: és el testimoni escrit del restabliment d’una institució històrica que es projecta cap al futur amb voluntat de servei públic i europeisme. Acompanyada del reportatge fotogràfic de Pilar Aymerich, aquesta acta reflecteix l’esperança col·lectiva d’un poble que es reincorpora al concert democràtic europeu, reivindicant la seva identitat, la seva memòria i el seu compromís amb els valors de llibertat, justícia i participació.</p>
Restauració autonòmica (1975-2025)
Restauració autonòmica
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/09/Etapa10_AtlaspoliticodeEspana.jpg
Amb la mort del dictador i l'inici de la lenta transició democràtica, Catalunya recupera l'autonomia mitjançant l’Estatut i la restauració de la Generalitat. S'inicia un període de profunda modernització econòmica, social i cultural, amb Barcelona com a capital. La descentralització política i l'administració del nou Estat democràtic són especialment significatives en àmbits com l'educació, la cultura i les infraestructures, consolidant Catalunya com a regió dinàmica en el context de la integració europea.
1975-2025
1977
Restauració de la Generalitat
<p class="wp-block-paragraph">El retorn de Josep Tarradellas, president de la Generalitat a l’exili, marca l’inici de la transició democràtica a Catalunya, amb la restauració provisional de la Generalitat de tradició republicana com a pas previ a la recuperació plena de l’autonomia constitucional. </p>
Estatuts de la Cambra Agrària Local de Vilaller
<p>Un estatut és la norma bàsica d’una associació, per mitjà de la qual els mateixos associats regulen els aspectes essencials d’organització i funcionament intern. Com una comarca de caire agrari, les Cambres Agràries van tenir un pes important en la vida laboral, econòmica i social dels municipis al llarg del segle XX.</p>
Restauració autonòmica (1975-2025)
Restauració autonòmica
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/09/Etapa10_AtlaspoliticodeEspana.jpg
Amb la mort del dictador i l'inici de la lenta transició democràtica, Catalunya recupera l'autonomia mitjançant l’Estatut i la restauració de la Generalitat. S'inicia un període de profunda modernització econòmica, social i cultural, amb Barcelona com a capital. La descentralització política i l'administració del nou Estat democràtic són especialment significatives en àmbits com l'educació, la cultura i les infraestructures, consolidant Catalunya com a regió dinàmica en el context de la integració europea.
1975-2025
1979
L’Estatut d’Autonomia
<p class="wp-block-paragraph">L’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix un marc legal per a l’autogovern, amb àmplies competències en àmbits com ara la sanitat i l’educació, entre d’altres, que senten les bases de la refundació demcràtica del país. </p>
Mercè Rodoreda, Mercè Sala, Joan Triadú i d’altres, davant de la placa inaugurada a la Plaça del Diamant de Gràcia
<p>La fotografia de Mercè Rodoreda, Mercè Sala, Joan Triadú i altres personalitats davant la placa inaugurada a la Plaça del Diamant l’any 1980 és un homenatge públic a una de les figures literàries més rellevants de la cultura catalana contemporània. L’acte, celebrat al cor del barri de Gràcia, simbolitza el reconeixement institucional i ciutadà a l’autora que va donar veu a la memòria col·lectiva a través de la seva obra. El document, custodiat per la Fundació Mercè Rodoreda a l’Institut d’Estudis Catalans, forma part d’un llegat que connecta la literatura catalana amb els grans corrents europeus del segle XX. Aquesta imatge reflecteix la recuperació cultural i democràtica de Catalunya després del franquisme, i posa en valor el paper de la literatura com a eina de resistència, identitat i projecció internacional. És un testimoni de com la cultura catalana s’inscriu en el patrimoni europeu compartit.</p>
Restauració autonòmica (1975-2025)
Restauració autonòmica
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/09/Etapa10_AtlaspoliticodeEspana.jpg
Amb la mort del dictador i l'inici de la lenta transició democràtica, Catalunya recupera l'autonomia mitjançant l’Estatut i la restauració de la Generalitat. S'inicia un període de profunda modernització econòmica, social i cultural, amb Barcelona com a capital. La descentralització política i l'administració del nou Estat democràtic són especialment significatives en àmbits com l'educació, la cultura i les infraestructures, consolidant Catalunya com a regió dinàmica en el context de la integració europea.
1975-2025
1980
Primeres eleccions al Parlament de Catalunya
<p class="wp-block-paragraph">Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya consoliden la democràcia autonòmica, establint un govern català que impulsa la modernització i la recuperació de la identitat cultural., amb Jordi Pujol com a primer president electe del govern català.</p>
Cerimónia d’inauguració dels Jocs Olímpics Barcelona’92
<p>Avelino Pi va ser un dels fotoperiodistes d’esport més important de Catalunya i de l’Estat Espanyol del segon terç del segle XX i la primera dècada del segle XXI. Va cobrir tots els Jocs Olímpics entre les dècades de 1970 i 2010. De tots ells, destaquen els de Barcelona’92, dels quals va documentar la seva inauguració.</p>
Restauració autonòmica (1975-2025)
Restauració autonòmica
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/09/Etapa10_AtlaspoliticodeEspana.jpg
Amb la mort del dictador i l'inici de la lenta transició democràtica, Catalunya recupera l'autonomia mitjançant l’Estatut i la restauració de la Generalitat. S'inicia un període de profunda modernització econòmica, social i cultural, amb Barcelona com a capital. La descentralització política i l'administració del nou Estat democràtic són especialment significatives en àmbits com l'educació, la cultura i les infraestructures, consolidant Catalunya com a regió dinàmica en el context de la integració europea.
1975-2025
1992
Els Jocs Olímpics de Barcelona
<p class="wp-block-paragraph">Els Jocs Olímpics de Barcelona projecten Catalunya a l’escena internacional, transformant la ciutat en un centre de projecció internacional i impulsant una modernització urbana i econòmica sense precedents des de l’enderrocament de les muralles i l’Eixample de Cerdà. </p>
Estatut d’Autonomia de Catalunya. Any 2006
<p>L’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat el 2006 marca un punt d’inflexió en la redefinició de les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol, i en la consolidació del seu autogovern dins el marc jurídic i polític europeu. Aquest document, conservat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, recull la voluntat democràtica del poble català d’avançar en el reconeixement institucional, cultural i competencial. En un context europeu que promou la descentralització, la subsidiarietat i el respecte a les identitats regionals, l’Estatut esdevé una eina clau per a l’articulació d’una Europa plural i cohesionada. És també un reflex de la maduresa política de la societat catalana i del seu compromís amb els valors democràtics, la participació ciutadana i la convivència dins d’un projecte europeu compartit.</p>
Restauració autonòmica (1975-2025)
Restauració autonòmica
https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/09/Etapa10_AtlaspoliticodeEspana.jpg
Amb la mort del dictador i l'inici de la lenta transició democràtica, Catalunya recupera l'autonomia mitjançant l’Estatut i la restauració de la Generalitat. S'inicia un període de profunda modernització econòmica, social i cultural, amb Barcelona com a capital. La descentralització política i l'administració del nou Estat democràtic són especialment significatives en àmbits com l'educació, la cultura i les infraestructures, consolidant Catalunya com a regió dinàmica en el context de la integració europea.
1975-2025
2006
La reforma de l’Estatut
<p class="wp-block-paragraph">L’aprovació d’un nou Estatut d’Autonomia millora les competències autonòmiques, reforçant el nou marc legal d’autogovern vigent durant les següents dues dècades en que també es produeix el Procés per al dret a l’autodeterminació de Catalunya.</p>
×
