Torneu al cercador

Testament de Pere Clergue de 1218

Data
1218
Arxiu
Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell
Tipus de document
Textual
Codi de referència
CAT-ACAU-1010-000006
Enllaç a l'Arxiu
Descripció

Es tracta del document amb més significació europea i internacional en el marc del pelegrinatge a Sant Jaume (Santiago de Compostela). D’aquesta manera, el 21 de gener de 1218 Pere Clergue, rector de la parròquia de Sant Martí de Bescaran –temple ubicat a pocs kilòmetres de la frontera amb Andorra-, redactà testament amb la finalitat de garantir la salvació de la seva ànima. Per portar-ho a terme realitzà un seguit donacions pietoses a França, en concret a la cathédrale Notre-Dame du Puy-en-Velay (Auvergne) i al sanctuaire Notre-Dame de Rocamadour (Dordogne) així com, a Espanya, a la catedral del Salvador de Santo Domingo de la Calzada, la Santa Iglesia Basílica Catedral Metropolitana de San Salvador de Oviedo i la catedral de Santiago de Compostela.

D’aquesta manera, les deixes testamentàries perfilen alguns dels principals punts de referència espirituals del camino de Santiago de Compostela que, a través de rutes principals i secundàries, s’estenien des de les profunditats del continent europeu. En aquest cas, a través del document s’identifica uns dels principals itineraris que s’iniciaven a França, el de la via Podiensis, que tenia el seu punt de partida a Le-Pui-en-Velay –centre de reagrupament, al seu torn, de pelegrins procedents d’Alemanya i Itàlia a través de la via Gebennensis. La via Podiensis passava per Rocamadour -una de les fites més destacades- creuava els Pirineus per Roncesvalles i desembocava a l’anomenat Camino Francés en Puente la Reina (Navarra), principal trajecte del Camí a la Península que travessava, entre altres, la localitat de Santo Domingo de la Calzada. Finalment, al text esmenta un altre emplaçament, la catedral de Sant Salvador d’Oviedo, al que s’arribava des del camino Francés mitjançant la interconnexió de la ruta de San Salvador amb l’anomenat, a l’actualitat, camino Primitivo i travessa l’orografia interior de Galícia finalitzant a un dels tres centres de pelegrinatge més importants de la Cristiandat medieval conjuntament amb Roma i Jerusalem: Santiago de Compostela.