
Donació d’un alou situat a Santa Maria de Folgueroles i Santa Maria de Caller que atorguen Eruig, cavaller, i la seva dona Bonadona a la batllia i al bisbe de la Seu de Vic.

Ramon d’Illa i Guillem de Centenys donen a Pere de Bac i a Ramon d’Aulina una peça de terra situada a Serinyà.

Constitucions de pau i treva de Déu promulgades pel Sínode de Vic. Còpia de la segona meitat del segle XI.

Foli manuscrit d’un fragment d’un Lliçoner, segle XI

Rubrica dels privilegis per los excelentisimos olim sors. comtes de Empuries concedits a la universitat y particulars de la vila de Castello y dit comtat de Empuries.

Donació de Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona, al Monestir de Sant Cugat.

Precepte de l’emperador Carloman II al bisbe de Girona Teuter.

Greuges de Guitart Isarn de Caboet.

Carta de Poblament de Lleida

Liber Iudiciorum

Pergamí 001 de la Cúria del Castell de Torelló. Contracte d’establiment

Libri Antiquitatum Sedis Barchinone, cartoral de la Catedral

Acta de consagració de l’església de Sant Andreu del castell de Tona pel bisbe Gotmar de Vic.
![Engòncia ven al prevere Aitó una peça de terra i una vinya que té per herència en el comtat de Girona, en la parròquia de Sant Martí [d'Arenys] (954, octubre, 29)](https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/06/0752-ANC1-1243-T-1371_001-thumbnail-300x194.jpg)
Engòncia ven al prevere Aitó una peça de terra i una vinya que té per herència en el comtat de Girona, en la parròquia de Sant Martí [d’Arenys] (954, octubre, 29)

Procura de Berenguer Fi a Pere Ferrer sobre cotó i espècies carregades al vaixell de Serubert Porre al port d’Acre

Testament de Berenguer Arnau. Fa llegat del castell de Voltregà als seus fills, Pere i Guillem, la batllia de Paladol i de Gallifa. 1111, setembre, 2.

Guillem ven a Reinard i a la seva muller Fe un alou (cases, casals, horts, terres i vinyes) d’Olvan (Berguedà), al lloc anomenat Artiga.

Donació per la restauració de la Seu

El rei Pere el Catòlic concedeix a Valls el privilegi de celebrar un mercat setmanal cada dimecres, el 28/11/1210. L’original no s’ha conservat però sí un trasllat del notari Arnau Artús datat el 19/10/1346

El rei Ramir II d’Aragó dona la seva filla Peronella com a esposa al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, juntament amb tot el regne d’Aragó.

Venda d’una heretat del comtat de Girona, a la vall ‘Amer al lloc de Riusec.

Constitució de Pau i Treva

Testament de Pere Clergue de 1218

Definició que fan Gaubert de Pau i la seva dona Flandina a Ramon, abat de Santa Maria de Vilabertran, dels drets que reclamaven sobre mig mas situat al comtat d’Empúries, a la parròquia de Calabuig, per 15 sous moneda de Girona

Sicomares juntament amb la seva esposa Oreta i altres venen un villar a la vall de Brocá a Guifré I comte de Barcelona i la seva dona Guinidilda.

Concessió de sèquia en franc alou als habitants d’Almenar pel comte Ramon Berenguer IV

Carta de poblament atorgada pel comte Borrell a favor dels habitants del castell de Cardona amb els drets i obligacions que els havien de regir, inclòs el privilegi de poder gaudir de la sal el dijous de cada setmana, origen del conegut com el dret d’Aimines.

Els Costums de Lleida

Precepte del rei Carles el Calb a favor del monestir de Sant Medir i Sant Genís –de Cartellà- que al segle X esdevingué Santa Maria d’Amer

Confirmació del bisbe Arnulf i deposició del bisbe intrús Guadall

El bisbe de Barcelona Berenguer de Palou concedeix a Maria de Pisa i a les seves germanes plena potestat per construir un monestir sota la regla de les senyores pobres tancades de Sant Damià.
![Butlla d'Adrià IV adreçada al bisbe d'Urgell [Bernat Sanç] recomanant-li pau i concòrdia amb el comte d'Urgell [Ermengol III], que s'havia penedit de les seves faltes, i que, amb les degudes caucions en mans del bisbe de Narbona, aixequi l'excomunió al comte i es presenti davant del comte de Barcelona [Ramon Berenguer I].](https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/07/1066-CAT-XXX-BARCELONA-BIBLIOTECA-DE-CATALUNYA-Perg-264-Reg-2207_001-thumbnail-300x228.jpg)
Butlla d’Adrià IV adreçada al bisbe d’Urgell [Bernat Sanç] recomanant-li pau i concòrdia amb el comte d’Urgell [Ermengol III], que s’havia penedit de les seves faltes, i que, amb les degudes caucions en mans del bisbe de Narbona, aixequi l’excomunió al comte i es presenti davant del comte de Barcelona [Ramon Berenguer I].

El vescomte Bramon deixa diversos béns al monestir de Sant Pere de Casserres. Un dels signants és l’abat Oliba.

Liber Feudorum Maior

Ramon de Bell-lloc i els jueus del Call de Barcelona pacten les condicions d’ús del forn dels jueus.

Sentència emanada del bisbe Oliba, abat de Ripoll, conjuntament amb el comte Guifré II de la Cerdanya, germà seu, i altres, relativa a la confrontació sobre unes terres de pastura vora el riu Segre.

Acta de consagració de l’església del monestir de Sant Pere de les Puel·les pel bisbe Guilarà de Barcelona

Llibre del Consolat de Mar
![Heracli, patriarca de [l'església de] la Resurrecció [de Jerusalem], sol·licita l'ajut dels cristians (oracions, armes, ornaments eclesiàstics, llibres, animals de càrrega, almoines, etc...) per a deslliurar la ciutat de Jerusalem dels àrabs, i concedeix indulgències als que hi col·laborin.](https://catalunyapaisdarxius.cat/wp-content/uploads/2025/07/1067-CAT-XXX-BARCELONA-BIBLIOTECA-DE-CATALUNYA-Perg-309-Reg-15211_001-thumbnail-270x300.jpg)
Heracli, patriarca de [l’església de] la Resurrecció [de Jerusalem], sol·licita l’ajut dels cristians (oracions, armes, ornaments eclesiàstics, llibres, animals de càrrega, almoines, etc…) per a deslliurar la ciutat de Jerusalem dels àrabs, i concedeix indulgències als que hi col·laborin.

Conveni de partició de senyories entre Guitard, senyor de Cabó, i Arnall Ramon.

Fragment de la part inferior d’una quetubà o contracte matrimonial entre Isaac bar David, fill de David bar Abamari, i Reina, filla de Salomó ha-Cohen bar Nehemies

Acord del bisbe i el capítol de Vic per tal que els canonges que vulguin anar a estudiar a Llombardia o a França segueixin cobrant les rendes que els corresponen

Venda d’una peça de terra situada a Llerona (les Franqueses del Vallès) a prop de l’església de Santa Digna.

Testament d’Arnulf, bisbe d’Osona

Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa.