Torneu al cercador

Ban de l’Ajuntament de Barcelona sobre l’inici de l’enderroc de les muralles

Data: 1843

Arxiu: Arxiu Municipal de Barcelona

Tipus de document: Textual

Codi de referència: CAT-AHCB-AHCB1-002-1M-3160

Enllaç a l'Arxiu

Descripció: El 27 de juny de 1843 la Junta Suprema Provisional de Barcelona anunciava l’enderroc de les muralles a càrrec del municipi, fent proclames d’¡Abajo las murallas! i sobre els immensos beneficis que reportaria a la salut i la riquesa de la ciutat. El ban es va publicar en un moment de gran tensió amb el govern central. L’any anterior, 1842, Espartero havia bombardejat la ciutat després que es fes un intent d’enderrocament de la ciutadella. Un mes abans de la publicació del ban, els generals Prim i Milans del Bosch s’havien sublevat contra el propi Espartero, que finalment s’exiliaria l’estiu d’aquell any. Malgrat aquestes proclames de la Junta Suprema, però, l’enderrocament efectiu no es va iniciar fins deu anys després, el 1854, allargant-se fins a 1856.
El clam per l’enderroc de les muralles de la ciutat venia de lluny. Des de les darreries del segle XVIII la situació sanitària i social a l’interior de la ciutat emmurallada s’havia tornat insostenible. A l’augment de la població s’hi afegien unes pèssimes condicions higièniques (enterraments en cementiris, xarxa de clavagueram insuficient) que sovint van desembocar en epidèmies de febre groga o còlera. Les veus en contra d’aquesta limitació no només venien de la ciutadania sinó també del consistori. El 1841, l’Ajuntament premiava el treball Abajo las murallas de l’higienista Pere Felip Monlau, que es va difondre ràpidament i que va provocar l’adhesió a la causa de noves veus de reconegut prestigi com Jaume Balmes.
L’enderroc de les muralles va significar per a la ciutat un ràpid procés de creixement i la seva projecció cap a una gran metròpoli urbana, en el que després es concretaria en el Pla Cerdà de l’Eixample i que anava en consonància amb les reformes higienistes i expansions urbanístiques que s’estaven produint en aquell moment a moltes altres ciutats europees.

També et pot interessar