Entre elles destaca la Constitució de Pau i Treva del bisbat i comtat de Vic, proclamada per Oliba l’any 1033 —de la qual es conserva una còpia contemporània del segle XI a la Biblioteca de Catalunya — i la celebrada a la catedral de la Santa Creu de Barcelona, datada entre 1063 i 1064, impulsada pels bisbes de Barcelona, Vic i Girona per manament dels comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis.
La defensa de l’Estat de Dret
Arrelat en la tradició del dret romà, l’estat de dret garanteix la igualtat i la justícia, posant límits a l’exercici arbitrari del poder. Aquest principi es troba reflectit en documents fundacionals com la Magna Carta anglesa (1215) i en institucions modernes com el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. A Catalunya, les Constitucions de Pau i Treva de Déu, promulgades des del segle XI, constitueixen una aportació pionera a aquesta evolució.
Aquestes normes, concebudes per regular la violència i fomentar la convivència, van ser recordades per Pau Casals en el seu discurs "I am a Catalan" a les Nacions Unides el 1971, quan va destacar: “Fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides [...] per parlar de la pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra la guerra” . Aquest compromís amb la pau i la llibertat per part de Pau Casals també es reflecteix en la seva carta que va adreçar president dels Estats Units, Harry S. Truman, escrita des de Prades, on expressa el seu dolor pel suport a l'Espanya franquista i la defensa catalana dels valors de llibertat i dignitat humanes. Les Constitucions de Pau i Treva no només anticipen la idea de governança basada en la llei, sinó que connecten amb l’esperit de pau i justícia que defineix el procés de construcció europea.
