A Catalunya, aquesta tradició de lluita social té arrels profundes i connecta amb els corrents europeus més amplis. Ja al segle XIV, la revolta dels remences va marcar un precedent de resistència col·lectiva, que va culminar amb la Sentència Arbitral de Guadalupe de 1486. Aquest document reflecteix una victòria primerenca dels drets socials, limitant l’arbitrarietat dels senyors feudals i anticipant ideals de justícia que ressonarien segles més tard.
Moviments i lluites socials
Els moviments i lluites socials han estat una força transformadora a Europa, impulsant canvis en les estructures de poder i defensant els drets col·lectius i individuals. Des de les revoltes camperoles medievals fins als moviments obrers del segle XIX i les lluites per la igualtat de gènere o els drets de les minories al segle XX, aquestes mobilitzacions han configurat una Europa més equitativa i diversa.
Segles més tard, al XIX, l’impacte de la industrialització va portar Catalunya a l’avantguarda dels moviments obrers a la península Ibèrica. Barcelona, com a centre tèxtil, va ser escenari de vagues i associacions obreres, influïdes per idees socialistes i anarquistes que circulaven per Europa. En el
segle XX, les lluites socials es van entrellaçar amb la resistència antifranquista i la defensa de la identitat cultural. Un exemple d’aquestes mobilitzacions subversives contra la dictadura es troba en un sumari judicial de postguerra que documenta la detenció de cinc membres d’una xarxa de propaganda clandestina a Balaguer, que difonia el diari Solidaridad Obrera.
En un altre cas tràgic, el sumari de 1942 de Jenny Kehr, una refugiada jueva alemanya, conservat a l’Arxiu Central de la Ciutat de la Justícia de Barcelona, revela la crueltat de la repressió franquista i la persecució nazi: després de fugir del camp francès de Gurs i ser detinguda en travessar la frontera, Kehr va ser traslladada a la presó de Lleida i, finalment, a la de Dones de Barcelona, on, en intuir que seria deportada, va decidir posar fi a la seva vida per evitar caure en mans dels nazis.
A partir de la Transició, les lluites socials també van evolucionar cap a la defensa dels drets polítics i la igualtat de gènere. Així ho mostren dues imatges emblemàtiques. La primera, a cavall de les dècades de 1970 i 1980, mostra una concentració reivindicativa a favor de l’autodeterminació de Catalunya celebrada a Girona.
La segona, d’una manifestació feminista a la capital catalana l’any 1987, destaca la presència de Margarita Ammann Martínez, una figura clau del feminisme radical, pionera en la lluita pels drets humans, l’ecologia i el desarmament.
La segona, d’una manifestació feminista a la capital catalana l’any 1987, destaca la presència de Margarita Ammann Martínez, una figura clau del feminisme radical, pionera en la lluita pels drets humans, l’ecologia i el desarmament.
