Els recursos hídrics han tingut un paper central en la societat catalana, des dels sistemes de reg medievals fins a les grans obres del segle XX. L’aigua ha sostingut l’agricultura, ha alimentat la indústria i ha garantit l’abastiment urbà, amb una gestió que ha evolucionat segons les necessitats històriques. Les tensions per l’accés i la distribució d’aquest recurs reflecteixen la seva importància estratègica, mentre que les infraestructures modernes han consolidat el seu rol com a servei col·lectiu. Aquest aprofitament evidencia una planificació orientada al benestar i al progrés. Els canals i embassaments van transformar el paisatge, especialment a les zones de secà. La cooperació entre comunitats va ser essencial per a la seva gestió, sovint amb conflictes resolts per via administrativa.
1761
Aquest plànol topogràfic documenta el curs del riu Corb i les seves sèquies, detallant els territoris afectats i els drets sobre l’aigua en un context de disputes senyorials. Aquesta acurada representació cartogràfica, que mostra per on passava l’aigua des del Coll de la Portella fins a Maldà, i fins el riu Segre quan hi havia rubinades, facilitava la gestió dels recursos hídrics de la zona.
Arxiu Comarcal de la Segarra
1877
Plànol que mostra el cabal del riu Segre i el projecte d’una presa, reflectint els esforços per gestionar i aprofitar els recursos hídrics del Pla d’Urgell durant la segona meitat del segle XIX. Aquesta infraestructura destinada a regular l’aigua era un recurs vital per a l’agricultura i la sostenibilitat de la zona. Es tracta d’un document d’enginyeria hidràulica del segle XIX i alhora del seu impacte en el desenvolupament territorial de la comarca.
Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell
1891
Aquest plànol, elaborat per l’arquitecte Agapito Lamarca, presenta el projecte d’elevació d’aigües del Canal d’Urgell per abastir la població de les Borges Blanques. Era infraestructura destinada a garantir el subministrament d’aigua en tant que recurs essencial no només per a la vida quotidiana de les persones sinó també per a l’activitat econòmica de la localitat.
Arxiu Comarcal de les Garrigues
Aquesta carta, escrita l’any 1912 per Leonardo Vidal al seu pare Pere Vidal Gallart, relata la seva feina a la presa d’Estany Gento durant l’inici de les obres de la Central Hidroelèctrica de Capdella, construïda per «Energía Eléctrica de Cataluña». És un testimoni personal de la construcció d’una infraestructura hidràulica pionera que va aprofitar els recursos hídrics dels Pirineus per generar energia, contribuint a la modernització energètica de Catalunya en el marc de la segona revolució industrial.
Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà
Document que recull el projecte de la presa d’Estany Gento de la Central Hidroelèctrica de Capdella, que va ser la primera gran central catalana. Construïda sota la direcció de l’enginyer francès Leon Mounaille i l’empresa suïssa Locher & Cie, aquesta instal·lació va ser pionera a Europa per la magnitud i dificultat de les obres.
Arxiu Comarcal del Pallars Jussà
1929
Fotocomposició que mostra la Font Màgica, de Carles Buïgas, un element icònic de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. La font, integrada a les obres de transformació de Montjuïc, simbolitza l’ús de l’aigua com a recurs estètic i tecnològic i alhora símbol de progrés del segle XX.
Arxiu Municipal de Barcelona
1931
Aquest plànol, realitzat l’any 1931 per l’enginyer Mias a escala 1:2000, representa la xarxa de distribució d’aigües a les Borges Blanques. Mostra una visió detallada d’un sistema de gestió hídrica essencial per a l’abastiment de la població i el desenvolupament socioeconòmic, oferint una visió tècnica de com es planificava l’accés a l’aigua en una època de modernització a les Garrigues en temps de la Generalitat republicana.
Arxiu Comarcal de les Garrigues
1936
Aquest mapa, elaborat el 1936 a escala 1:200.000 i signat per l’enginyer Victoriano Muñoz, forma part del Pla Hidràulic de Catalunya i documenta l’aprofitament integral dels rius catalans. Integrat en una col·laboració entre diversos departaments de la Generalitat, amb especial èmfasi en el regadiu com a eina per millorar les condicions econòmiques i socials.
Infraestructures de la Generalitat de Catalunya
Aquest plànol forma part d’una col·lecció de 432 unitats cartogràfiques a escala 1:2000 elaborades entre 1950 i 1955 per l’Institut Desembocadura del Ter. Representa la zona de reg de les conques dels rius Ter, Fluvià i Muga i va ser redactat arran de l’entrada en funcionament de les preses de Sau-Susqueda, com una de les accions estratègiques de planificació hidràulica per compensar els regants per l’alteració del cabal del Ter en el context dels plans de desenvolupament del franquisme de mitjan segle XX.
Arxiu Històric de Girona