La configuració de la Catalunya autònoma contemporània s’inscriu en un procés històric marcat per la recuperació institucional després de l’abolició de l’autogovern el 1714. La Mancomunitat del 1914 va representar un primer intent d’estructurar una administració moderna, mentre que l’Estatut de 1932, sorgit en el marc de la Segona República, va consolidar un model d’autonomia truncat per la Guerra Civil. La transició democràtica i l’Estatut de 1979 van restablir la Generalitat com a institució central, reflectint una voluntat de conciliar tradició i necessitats contemporànies. Aquest recorregut evidencia una societat resilient, capaç d’adaptar-se als canvis polítics tot mantenint una identitat pròpia enfront de forces centralitzadores. La lluita per l’autonomia es va nodrir de moviments culturals i polítics, com la Renaixença, que van reforçar la consciència col·lectiva. Els debats parlamentaris i les reformes legislatives posteriors han consolidat aquest model
Documentació sobre la creació del Servei Meteorològic de Catalunya l’any 1921, dirigit per Eduard Fontserè, a partir de les bases aprovades pel Consell permanent de la Mancomunitat. És un document que exemplifica l’esforç institucional de l’autogovern català per desenvolupar serveis públics cientificotècnics.
Institut d’Estudis Catalans. Servei de Documentació i Arxiu
Aquest projecte de Constitució de la República Catalana de 1928 és un assaig de definició de l’autogovern català en el context de la lluita per la recuperació de la sobirania en el context de la dictadura de Primo de Rivera. És testimoni de les aspiracions polítiques d’una part del nacionalisme català abans de la creació de la Generealitat republicana.
Arxiu Nacional de Catalunya
Registre sobre la dissolució i reorganització del Cos de Mossos d’Esquadres en el període de transició entre la Diputació de Barcelona de la dictadura i la proclamació de la Segona República. Aquesta reorganització fou aprovada pel Consell de Ministres espanyol durant el període final del règim de Primo de Rivera.
Arxiu Nacional de Catalunya
1933
La creació del Museu d’Art de Catalunya al Palau Nacional, impulsat per la nova Generalitat republicana, materialitzava en l’àmbit de la política cultural l’aposta per la creació i consolidació de noves institucions culturals públiques. Aquestes eren considerades com a part fonamental de la construcció de la nova Catalunya avançada i democràtica iniciada en els anys de la Mancomunitat.
Arxiu Nacional de Catalunya
Inventari de béns de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana ja durant la Guerra Civil, l’any 1937 L’entitat, vinculada a la promoció de l’educació catalana i laïca sota la Generalitat republicana, il·lustra els esforços per mantenir les institucions educatives catalanes malgrat el context del conflicte bel·lic. L’any 1939 el nou règim dictatorial franquista decretava la seva dissolució.
Arxiu Nacional de Catalunya
Cartell de la programació dels actes finals de l’àmbit d’ordenació del territori del Congrés de Cultura Catalana celebrat a Tortosa entre els dies 17 i 25 de setembre de 1977, en plena Transició democràtica. La institució del Congrés testimonia la persistència per la recuperació de l’autogovern polític i la personalitat cultural catalana en el postfranquisme després de la mort del dictador.
Arxiu Comarcal del Baix Ebre