El turisme i la redescoberta del paisatge català

El turisme i la redescoberta del paisatge català des de finals del segle XIX fins al segle XXI constitueixen un fenomen clau en la redefinició de la identitat territorial de Catalunya. Sorgeix amb el Romanticisme i la Renaixença, quan el paisatge esdevé mirall d’una identitat pròpia, amb natura i cultura celebrades per artistes i intel·lectuals. Els centres excursionistes hi tenen un paper central. Al segle XX, el turisme converteix aquesta visió estètica en una força econòmica i social. El ferrocarril i les noves infraestructures aeroportuàries obren l’interior i la costa a visitants, primer locals i després forans d’arreu del planeta. La Costa Brava, els Pirineus i Montserrat s’erigeixen en símbols d’una Catalunya que uneix paisatge i tradició. Al segle XXI, el turisme massiu i la globalització aporten desafiaments i possibilitats noves.

Àlbum fotogràfic «Bellezas de Gerona»

1877

Les fotografies d’aquest àlbum fotogràfic, obra de Joan Martí i Centelles, mostren una ciutat monumental que dècades més tard havia d’esdevenir un reclam turístic de primer ordre. Presentat a l’Exposició Universal de París de 1878, va obtenir una medalla pel seu valor artístic i històric. És una obra clau en la història de la fotografia catalana, capturant en aquest cas el patrimoni gironí del segle XIX de la manera que el mateix autor ja havia fet uns anys abans amb la capital catalana i el seu àlbum «Bellezas de Barcelona».

Arxiu Municipal de Girona

Plànol de les muntanyes anomenades Bandolèrs-Dossau-Beret-Ruda-Aiguamoix, al terme de Salardú (Naut Aran)

1895

Aquest plànol, datat el 1895, representa les muntanyes Bandolèrs, Dossau, Beret, Ruda i Aiguamoix, situades al terme de Salardú, a la comarca de Naut Aran, als Pirineus. La seva elaboració cartogràfica detalla una regió d’alt valor natural, avui reconeguda com un punt clau del turisme de muntanya, especialment per l’esquí (amb estacions com ara Baqueira-Beret) i el senderisme, oferint un recurs valuós per entendre l’evolució d’aquest espai com a destinació turística.

Arxiu Històric de Lleida

Programa Carnaval de Vilanova i la Geltrú de l’any 1934

1934

El Carnaval de Vilanova i la Geltrú, ja l’any 1934, era una festivitat amb una llarga tradició local que destacava per la seva riquesa cultural i caràcter festiu: era una atracció tant per als locals com per als visitants forans que hi anaven a participar-hi.

Arxiu Comarcal del Garraf

Passeig Miramar de Cambrils. En primer terme el restaurant Casa Gatell, la Torre del Port i les barques amarrades al Mollet del Rec.

1960

Aquesta fotografia datada el 1960 mostra el passeig Miramar de Cambrils, amb el restaurant Casa Gatell en primer terme, la Torre del Port i les barques al Mollet del Rec. El fons Foto Raymond del qual forma part evidencia l’evolució de la percepció del turisme durant les dècades dels 50 i 60, un període en què aquesta empresa es va especialitzar en l’edició de postals, activitat clau per promocionar la ciutat com a destinació turística.

Arxiu Històric de Tarragona

Fulletó turístic plurilingüe

1966

Aquest fulletó turístic plurilingüe, editat el 1966 pel Centre d’Iniciatives i Turisme de Torredembarra, està redactat en castellà, francès, alemany i anglès, mostrant una clara voluntat d’internacionalització i acollida de visitants europeus. És una mostra de l’esforç per atraure turistes a la vila, destacant els seus atractius i promocionant la descoberta de noves realitats per als forans.

Arxiu Municipal de Torredembarra

Calçotada a Andorra la Vella amb motiu de l’agermanament amb Valls

1969

Aquesta fotografia, presa per Alfons Galimany el 1969, documenta una calçotada a Andorra la Vella amb motiu de l’agermanament amb Valls. La calçotada, un invent gastronòmic vallenc documentat des del 1906 i popularitzat a partir de la dècada de 1920, es va institucionalitzar amb esdeveniments com les Grans Calçotades Artístiques de l’Olla (1947-1956). La calçotada ja era un atractiu turístic indiscutible per promoure la cultura culinària catalana.

Arxiu Municipal de Valls

Arribada del turista 500.000 a l’aeroport de Girona-Costa Brava

1969

Aquest reportatge fotogràfic captura l’arribada del turista número 500.000 a l’aeroport de Girona-Costa Brava l’any 1969, un esdeveniment que subratlla la importància del turisme a la Costa Brava com a fenomen de rellevància internacional. L’aeroport era una porta d’entrada a la Costa Brava com a destinació consolidada no només per als turistes catalans sinó també per als visitants internacionals.

INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona

Àlbums de fotografies turístiques de la comunitat de Sant Pere de les Puel·les al pantà de Sau (Osona) l’estiu de 1971

1971

Aquesta fotografia, extreta d’un àlbum del monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona, mostra imatges del pantà de Sau (Osona) durant l’estiu de 1971, en una de les primeres sortides de vacances de la comunitat benedictina femenina. L’obertura de la vida monàstica després del Concili Vaticà II va permetre aquestes activitats, que reflecteixen una adaptació de les comunitats religioses al fenomen turístic de masses que Europa vivia a finals dels anys seixanta.

ACUB, Àmbit Cultural de Benedictines

Barcelona, un parc temàtic

2023

Aquesta fotografia, datada el 2023, forma part de l’exposició «Barcelona, un parc temàtic» i il·lustra l’impacte del turisme com a motor econòmic tant a nivell local com europeu. La fotografia reflexiona sobre la transformació de Barcelona en una destinació turística massiva, destacant-ne tant els beneficis econòmics com les implicacions socials i culturals.

INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona