“Planta de dita terra de Vallespir“ (Morbo. Ordinaciones de los jurados en la peste de 1630 a 1632)

El document és un exemple de com fenòmens d’abast europeu afecten les comunitats locals. En aquest cas, les estratègies que prengueren moltes comunitats locals davant dels brots de pesta d’època medieval i moderna, epidèmies que no coneixien fronteres. A més dels estralls demogràfics que comportaren, les mesures per a fer front a les pestes de mitjan segle XVII van alterar i interrompre els intercanvis comercials i el moviment de les persones arreu d’Europa.
Aquell brot de pesta s’havia estès per Europa entre 1629 i 1632 i afectà sobretot el sud de França i el nord de la península italiana. Tot i que aquella epidèmia no arribà a creuar els Pirineus, les mesures preses per les autoritats locals catalanes afectaren enormement el comerç i el moviment de les persones entre les dues bandes del Pirineu, zones que formaven part del mateix territori fins al Tractat dels Pirineus de 1659.
El document és una planta o dibuix acolorit realitzat entre final de 1631 i començament de 1632 de la comarca del Vallespir i els seus voltants. Concretament, de les terres situades al peu dels Pirineus, flanquejada per les Alberes i el Canigó, entre el coll de Pertús i el coll d’Ares, pel sud, i el Conflent i la Cerdanya, pel nord-oest.
A l’AMGi se’n conserven dues còpies, una de les quals s’havia de cosir al llibre de la Junta de Morbo, segons s’informa a l’acta relacionada. Aquest registre conté totes les deliberacions i les cartes enviades pels jurats de Girona arran de la pesta de 1630 i 1632. La segona còpia pot correspondre a un exemplar per al mateix Consellde la Ciutat, o la que s’havia d’adjuntar al memorial tramés al síndic de Barcelona. L’objectiu era que el Síndic informés el virrei, consellers i diputats sobre l’avanç de la pesta per a prendre les mesures necessàries.