Projecte d’una mina d’aigües a la vall de la riera de Caldes, d’Antoni Gaudí.
Façana principal de l’Hotel Internacional
Plànols i dibuixos del projecte de remodelació de la torre d’estiueig de Joan Buxareu a Puigcerdà.
Plànol de la nova escola del municipi
Plànol del castell i les salines de Cardona amb la descripció dels treballs d’arrencada de la sal i les virtuts del seu mineral com una de les millors sals del Principat (sala una tercia más que todas las otras sales de Cathaluña).
Pla General de Manlleu, editat per Talleres y Fundición de Maquinaria Costa y Cerra. Imprempta Torns.
Plànol del partit judicial de Falset
Plànol del projecte de xalet (façana principal) propietat d’Esteve Barangé, arquitecte Josep Maria Miró, a Cardedeu.
Alçat definitiu de l’Arc de Triomf. 1887. Josep Vilaseca
Projecte d’habitatge per Josep Maria Jujol
Plànol del Delta de l’Ebre. Extret d’un protocol del notari públic Pau Anton Miracle i de Baldrich de l’any 1875. Escala 1:20.000.
Paraninfo. Sección transversal
Plànol geomètric de la ciutat de Lleida.
Mapa de Catalunya i Aragó. Publicat possiblement a «Atlas minor» de Gerardus Mercator
Plànol amb la proposta d’urbanització de creació d’una Ciutat Jardí a La Florida seguint els criteris europeus d’urbanització
Plànol del poble de Santa Perpètua de Mogoda elaborat pel mestre d’escola Josep Jardí Domingo encarregat per l’Ajuntament
Planta de la part de les muralles de Barcelona que confronten amb el monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona.
Plànols del complex del Gran Casino de la Rabassada de l’arquitecte Andreu Audet i Puig.
Mapa de Catalunya i Aragó, publicat a Bertius: «Tabularum geographicarum contractarum».
Plànol general de Tarragona
Plànol 3a planta de la Casa Milà, coneguda com La Pedrera. Antoni Gaudí.
Plànol geomètric del terme de Llerona.
Plànol projecte de navegació d’Amposta als Alfacs
Mapa de Catalunya acolorit. Publicat a «Theatrum Orbis Terrarum» d’ Abraham Ortelius
Plano de los alrededores de la ciudad de Barcelona y proyecto de su reforma y ensanche d’Ildefons Cerdà
Plànol de les muntanyes anomenades Bandolèrs-Dossau-Beret-Ruda-Aiguamoix, al terme de Salardú (Naut Aran)
Plànol del Port de Barcelona proposat per Foment de la Producció Nacional
Mapa de geografía física
CATALO/ nia. Mapa de Catalunya acolorit, amb l’orientació molt decantada cap a la part inferior. Forma part de la «Carte Generalle de la geographie royale».
Mapa de Catalunya i Aragó
Plano en que se manifiesta el proyecto de una nueva población en la parte de la Marina y Puerto de la ciudad de Tarragona.
Plànol comparatiu d’exposicions. Àrea total d’algunes Exposicions Universals.
Plànol de Manlleu atribuit a finals de 1700
Plànol de l’edifici de la Diputació de Tarragona
Plànol de la sala teatre de la Cooperativa La Progressiva
Documents de l’expedient d’elaboració del mapa geològic de Catalunya.
Corregimiento de Puigcerda
Plànol topogràfic del riu Corb i de les seves síquies, pobles i terrenys per on passa l’aigua des del Coll de la Portella fins a Maldà, i fins el riu Segre quan hi ha rubinades, 2ª m. segle XVIII.
Plànol del Gratacels de Collblanc
Plànol de la llicència d’obres de la construcció de la Casa Cervelló a Begues
Planta de l’edifici dels jutjats de Berga de l’arquitecte Emili Porta
Plànol i perfil de Torredembarra
Plànol del projecte d’elevació d’aigües del Canal d’Urgell per l’abastiment de la població de les Borges Blanques
Plano Ignográphico de Castelló d’Empúries
Plànol geomètric del terme de Marata.
Xarxa de distribució d’aigües de la ciutat de les Borges Blanques. Plànol a escala 1:2000. Lleida, desembre de 1931.
Plànol del cabal del Segre i projecte d’una presa.
“Planta de dita terra de Vallespir“ (Morbo. Ordinaciones de los jurados en la peste de 1630 a 1632)
Plànol de l’heretat de Francesc Parellada i el seu entorn, al terme de Terrassa
Plan de las balsas nuevamente construidas en Francia para la conquista de Ynglaterra en 1798
Plànol geomètric-topogràfic del terme de Sant Miquel de Campmajor
Plànol geomètric amb la distribució en proporcions equivalents que els socis de la “Sociedad la Unión de Escaladei” va pactar de les terres propietat de la societat.
