Memòria documental de la governança a l’Antic Règim

La governança a Catalunya durant l’Antic Règim es va articular a través d’un sistema institucional complex, marcat per la interacció entre la monarquia, les Corts Catalanes i els poders locals. Les institucions com la Generalitat i el govern municipal del Consell de Cent a Barcelona reflecteixen una estructura de poder d’arrels medievals caracteritzada per la lluita constant per la representació social. Els llibres de prerrogatives i privilegis locals i els registres de les Corts ofereixen detalls sobre lleis, pactes i conflictes amb la Corona, amb especial efervescència durant el període de la Guerra dels Segadors. Els documents mostren les tensions, la tendència cap al centralisme en detriment del pactisme i l’autonomia jurisdiccional. Aquesta memòria és essencial per reconstruir els equilibris de poder i la seva evolució fins a la fi de l’Antic Règim.

Denúncia de Jaume Moxí contra Pere Joan Solan

1538

Procés judicial de mitjan segle XVI que exemplifica la governança jurídica i administrativa al Berguedà. Documenta el funcionament dels mecanismes de justícia local a l’Antic Règim, amb la participació de batlles municipals i altres autoritats implicats en la resolució de conflictes locals.

Arxiu Comarcal del Berguedà

Decret d’ordenació de catedràtics de l’Estudi General de Lleida

1564

Decret d’ordenació dels catedràtics de l’Estudi General de Lleida, una institució clau de l’organització de l’ensenyament superior sota l’autoritat reial. La que va ser una de les primeres universitats de la Corona d’Aragó va funcionar fins al seu tancament l’any 1717 en el context de la Guerra de Successió.

Arxiu Històric de Lleida

Llibre de la Cort del Batlle Reial de Conesa

1593-1809

Documentació de la Cort del Batlle Reial de Conesa entre finals del segle XVI i principis del XIX, que testimonia el funcionament de la justícia reial i les seves implicacions locals fins a les portes de l’aprovació de la primera Constitució espanyola de 1812.

Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà

Llibre del Consell

1618

Sèrie que recull els acords i les actes del govern municipal de Cervera durant el primer terç del segle XVII. El volum, com és habitual, està presidit pel senyal heràldic de la ciutat. Proporciona una visió detallada de les decisions del consell municipal i la gestió administrativa de la localitat, dos dels elements centrals de l’organització institucional contemporània.

Arxiu Comarcal de la Segarra

Acords del Consell

1650

Acords del Consell municipal de Vilanova i la Geltrú en un moment clau de la trajectòria històrica de Catallunya a les portes de la guerra dels Segadors i la ruptura amb la monarquia hispànica. Les actes municipals recullen les decisions dels dirigents i la seva influència en l’organització administrativa local.

Arxiu Comarcal del Garraf

Llibre de capbrevació del lloc de Bonastre

1696

Capbreu del poble de Bonastre al segle XVII, un instrument de governança on documenten els drets senyorials i els pagaments dels emfiteutes, que presenta una visió detallada de l’estructura socioeconòmica i administrativa de l’Antic Règim en l’àmbit local.

Arxiu Comarcal del Baix Penedès

Ordinacions per al bon govern de la baronia d’Esponellà

1702

Aquestes ordinacions establertes per Gaspar Berart per al govern de la baronia d’Esponellà a principi del segle XVIII documenten l’organització administrativa local sota l’autoritat d’un senyor. És un document arquetípic de la història de la gestió documental i els arxius del règim senyorial de l’Antic Règim abans de la Constitució de 1812.

Arxiu Nacional de Catalunya

Llibre del clavariat de l’Ajuntament de Berga

1725-1737

Recull la comptabilitat municipal del nou ajuntament borbònic de Berga sorgit de la Nova Planta organitzativa de Catalunya en temps de Felip V. Proporciona informació detallada sobre la gestió dels recursos públics, un pilar estratègic de l’organització local de les noves autoritats governatives.

Arxiu Comarcal del Berguedà

Còpia de l’escriptura de venda perpètua del ofici de la mostaçaferia de Berga

1737

Document que acredita la venda d’un ofici públic al segle XVIII, una pràctica pròpia de l’Antic Règim per finançar les institucions municipals com l’Ajuntament de Berga. És un exemple paradigmàtic dels mecanismes de gestió administrativa i els nous vincles entre el bé comú i el privat sota el règim autocràtic borbònic.

Arxiu Comarcal del Berguedà

Decret de la Reial Audiència de Barcelona sobre les competències de l’Ajuntament de Tàrrega

1741

Decret de la Reial Audiència de la capital catalana que regula les competències de l’Ajuntament de Tàrrega en la designació de càrrecs locals a mitjan segle XVIII. Exemplifica la governança administrativa borbònica, mostrant l’estructura de poder entre la Reial Audiència i els governs locals arreu del territori.

Arxiu Històric de Lleida