Pergamins com aquest es validaven amb segells de cera o plom —com aquest— que autenticaven l'origen i la importància en tant que document oficial, com ara aquesta butlla papal. Aquests segells, amb emblemes o escuts, eren un signe de poder i alhora d'autenticitat.

La fabricació de pergamins era un procés laboriós que implicava netejar, raspar i assecar pells animals durant setmanes. Aquest mètode artesanal garantia una superfície llisa i duradora, ideal per a l'escriptura de textos cridats a tenir un gran valor documental.

Alguns pergamins es reutilitzaven esborrant textos antics per escriure’n de nous, creant palimpsests. Aquesta pràctica de reutilització de pergamins era molt comuna per estalviar recursos, tot i que no era habitual en documents de la importància d'aquesta butlla de Benet XIV.

Els monestirs catalans guardaven pergamins amb tota mena de donacions, privilegis i pactes amb el Papa, la monarquia o la noblesa. Aquests documents eren essencials per gestionar terres i drets, i avui són una font clau per entendre l’organització social i econòmica de la Catalunya medieval.

La vitel·la, feta de pell de vedella jove, era més fina i rara que el pergamí comú. Es reservava per a manuscrits il·luminats o documents de gran valor, com ara aquesta unió entre el priorat de Sant Genís de Bellera i el monestir de Lavaix, destacant per la seva qualitat i bellesa excepcionals.