- Data
- 2023 - 2024
- Tipus de document
- Audiovisual/sonor
- Codi de referència
- CAT-ACOS81-14-N-2
- Descripció
El documental «Petjades de dones. Escoltisme femení a Vic, 1953-1973» és la culminació del projecte conjunt realitzat entre l’Arxiu Comarcal d’Osona i el Grup de Recerca de l’Escoltisme Femení de Vic.
En un inici, el projecte tenia un objectiu més senzill perquè només parlàvem de fer un dipòsit de documents textuals i gràfics a l’Arxiu sobre l’escoltisme femení durant el franquisme a Vic; un període que comença quan es refà l’activitat al voltant de l’any 1953, travessant l’etapa fosca del franquisme i que acaba quan les agrupacions escoltes foren mixtes, l’any 1973.
Més tard, en les reunions conjuntes i en trobades internes del grup, vam entreveure que el projecte tenia més possibilitats. Per una banda, el dipòsit de materials a l’Arxiu Comarcal anava en bon camí. Les vint caixetes de fotografies, cançoners, rutes d’excursions, braçals… es digitalitzaven i inventariaven, al mateix compàs que creixien les aportacions. Al final d’aquesta etapa del projecte hem recollit 114 reportatges fotogràfics, 50 objectes testimonials i més de 150 documents textuals que es podran visualitzar a Arxius en Línia (AeL).
Però, cada cop es feia més palès que la part emocional, el deix d’aquesta experiència de vida, era la qüestió essencial de tot el projecte, cosa que la documentació recollida no reflectia. Per això, vam encarrilar tots els esforços per aconseguir la participació de testimonis orals directes i els mitjans necessaris per executar la gravació de les seves experiències i poder-les sintetitzar en un documental.
L’objectiu general del projecte és fer visible les múltiples activitats que les nenes i noies feien en el marc de l’escoltisme, mentre es produïren canvis socials, polítics, educatius, religiosos i culturals de gran impacte històric. I també és pot interpretar en clau de record i homenatge a les primeres noies guies de Vic i a les nenes que van donar pas a tota una generació invisible de dones que van saber obrir la porta a la lluita compartida per la igualtat social. I explica com l’escoltisme els va ser una autèntica escola de vida perquè, per a totes elles, l’escoltisme fou una alenada d’aire fresc dins d’una societat privada de llibertats individuals, col·lectives i culturals, i més encara, si parlem de dones, de noies i de nenes.
Aquest primer escoltisme femení va determinar una generació de dones de la qual la història no els ha reconegut el protagonisme que es mereixen. Unes dones que amb el seu exemple personal i professional van iniciar la transformació de la societat en molts àmbits. Totes van estudiar. Van ser les primeres dones en ocupar càrrecs de lideratge reservats exclusivament per homes. Van ser dones que no van contemplar cap limitació pel fet de ser, justament, dones. Ho van fer sense massa fressa, però amb tota consciència de ser clau de volta, i mirall per a les generacions futures.
De fet hi ha qui parla de “l’estil escolta, com una manera de viure i de fer per a tota la vida”. I és cert, aquesta manera de ser i de fer es fa ben evident en el documental. Un exemple a seguir tant per la seva vida personal com la professional perquè han lluitat per aconseguir una justícia social i d’igualtat d’oportunitats amb als homes de la seva època.
En les entrevistes es parla de diferents conceptes com l’empoderament i lideratge; del significat dels lemes «tant com puc», «sempre a punt» o bé «la BO»; de la possibilitat de viatjar i veure món totes soles -recordem en quin moment històric es troben els drets de les dones; el rol de l’església dins de l’escoltisme femení; la descoberta de la natura; la música; l’esport; la supervivència; el ritualisme; la llengua catalana. I tot ho expliquen embolcallat amb un aire de normalitat en una situació que no tenia res de normal, des de la perspectiva d’ara.
Actualment, les nostres protagonistes tenen una edat que va des dels setanta i pocs fins als vuitanta llargs, però totes tenen en comú una potència i jovialitat extraordinàries; una capacitat de lideratge i d’equip fora del comú; i un relat en primera persona sobre què els va aportar l’escoltisme en la seva vida personal i professional, que impressionen a tothom.

