Planificació i desenvolupament urbà a la Catalunya contemporània

El desenvolupament urbà contemporani a Catalunya es caracteritza per una planificació que busca conciliar creixement i funcionalitat, amb l’Eixample de Barcelona com a paradigma del segle XIX. Aquest model, impulsat per la industrialització, va donar pas a una expansió urbana que va transformar ciutats i viles en centres de població densa. Al segle XX, les polítiques de reconstrucción i habitatge van respondre a les necessitats d’una societat en expansió, sovint amb tensions entre progrés i preservació. Així, l’urbanisme català reflecteix una adaptació constant als reptes del present. L’impacte demogràfic va exigir solucions innovadores, com les rondes i els barris obrers. La influència de corrents arquitectònics moderns va enriquir aquest procés, especialment a Barcelona. D’aquesta manera, el desenvolupament urbà esdevé un mirall de la societat catalana contemporània.

Ban de l’Ajuntament de Barcelona sobre l’inici de l’enderroc de les muralles

1843

Aquest ban de 1843, publicat el 27 de juny per la Junta Suprema Provisional de Barcelona, anunciava l’enderroc de les muralles amb proclames com «¡Abajo las murallas!» i destacava els beneficis per a la salut i la riquesa que significaria per a la capital catalana. Tot i les intencions desitjades, l’enderroc efectiu no va començar fins al 1854, allargant-se fins al 1856. L’enderroc de les muralles va ser el primer pas per creixement urbà representat pel Pla de reforma i eixample d’Ildefons Cerdà de 1859. Amb el projecte, Barcelona —i després altres ciutats catalanes— s’alineaven amb les reformes higienistes i d’expansió urbana de les grans ciutats europees i nordamericanes del segle XIX.

Arxiu Municipal de Barcelona

«Plano de los alrededores de la ciudad de Barcelona y proyecto de su reforma y ensanche» d’Ildefons Cerdà

1859

Després de l’enderroc de les muralles, el Pla de reforma i eixample de Cerdà de 1859 va fixar el disseny urbà de la nova Barcelona el creixement de la capital catalana com una ciutat amb aspiracions igualitàries de carrers amples, illes obertes amb jardins i edificacions baixes, prioritzant la millora sanitària, la dignitat dels habitatges, la nova mobilitat i l’equitat entre els ciutadans. Les reflexions derivades d’aquest pla van fonamentar la Teoria General de la Urbanització de Cerdà, establint les bases de l’urbanisme modern arreu del món.

Arxiu Municipal de Barcelona

Plànol geomètric de la ciutat de Lleida

1865

Aquest plànol geomètric de 1865 representa el primer pla d’urbanisme modern per a la ciutat de Lleida, pocs anys després de l’aprovació del Pla Cerdà a Barcelona. Elaborat en un context de creixement i necessitat de reordenació urbana, el document estableix les bases per a l’estructuració planificada de la ciutat, reflectint els esforços per millorar la seva configuració espacial i funcional. Marca l’inici d’una etapa de desenvolupament arquitectònic i urbà que va adaptar la ciutat a les demandes d’una societat industrial en transformació.

Arxiu Municipal de Lleida

Façana principal de l’Hotel Internacional

1887

Façana principal de l’Hotel Internacional, construït al passeig de Colom per a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. Dissenyat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, aquest edifici temporal es va erigir en només cinquanta-tres dies i va ser enderrocat poc després de l’esdeveniment. És un document emblemàtic de l’arquitectura efímera i l’impacte urbanístic d’un esdeveniment que va transformar Barcelona en una metròpoli que es preparava per al segle XX.

Arxiu Municipal de Barcelona

Llicència d’obres de la reforma de la casa de Lluís Domènech i Montaner a la riera Buscarons de Canet

1918

Instància presentada i signada per Lluís Domènech i Montaner sol·licitant el permís d’obres per a la reforma de la seva casa a la riera Buscarons de Canet de Mar, acompanyada dels plànols dels alçats. Aquesta residència, on Domènech passava llargues temporades, va ser un espai de reflexió i creació, influint en projectes com els edificis de l’Exposició Universal de 1888, així com en els seus estudis d’història i heràldica. Va ser la darrera obra d’uns dels arquitectes més destacats del Modernisme català i figura clau de l’arquitectura europea contemporània.

Arxiu Municipal de Canet de Mar

Planta de l’edifici dels jutjats de Berga de l’arquitecte Emili Porta

1925

Planta de l’edifici dels jutjats de Berga, dissenyat per l’arquitecte Emili Porta, un exemple d’arquitectura pública del segle XX que mostra la necessitat de dotar les ciutats petites i mitjanes d’arreu del país de nous equipaments funcionals, en aquest cas de l’àmbit judicial en temps de la dictadura de Primo de Rivera, que havien de contribuir tanmateix a la modernització urbana de la localitat.

Arxiu Comarcal del Berguedà

Plànol amb la proposta d’urbanització de creació d’una Ciutat Jardí a La Florida

1925

Proposta d’urbanització per a la creació d’una Ciutat Jardí a La Florida, Santa Perpètua de Mogoda, inspirada en els criteris europeus d’Ebenezer Howard i Raymond Unwin, figures clau del moviment noucentista i de les ciutats jardí. El projecte aspirava a millorar la salut i les condicions de vida de la classe treballadora mitjançant un disseny urbà que integrava espais verds i habitatges dignes, alineant-se amb les idees d’urbanisme saludable i funcional que predominaven a l’Europa
avançada.

Arxiu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda

Plànol de l’edifici de la Diputació de Tarragona

1930

El document és especialment significatiu tant per la pròpia representació de l’edifici, com a exemple d’arquitectura pública, i pel mètode utilitzat en la seva creació. Es tracta d’una copia heliogràfica, una tècnica destacada per la seva precisió en la reproducció de plànols arquitectònics.

Arxiu General de la Diputació de Tarragona

Plànol del gratacel de Collblanc

1931

Disseny del primer gratacel construït a Catalunya, situat a Collblanc i projectat pels arquitectes Ramon i Antoni Puig i Gairalt. Amb onze plantes, ascensor i més de quaranta-quatre metres d’alçada, aquest edifici representava una fita arquitectònica pionera per al seu temps, integrant principis de funcionalitat i modernitat característics del racionalisme d’avantguarda.

Arxiu Municipal de l’Hospitalet de Llobregat

Plànol de la llicència d’obres de la construcció de la Casa Cervelló a Begues

1931

Llicència d’obres per a la construcció de la Casa Cervelló, una vila d’estiueig encarregada per Enric Cervelló i la seva esposa, germana de l’arquitecte Antoni Puig i Gairalt. L’edifici és un exemple de la recepció a Catalunya dels principis racionalistes de Le Corbusier, un dels màxims exponents de l’arquitectura d’avantguarda de la primera meitat del segle XX, amb un disseny que prioritza la funcionalitat i la simplicitat.

Xarxa d’Arxius Municipals (XAM): Arxiu Municipal de Begues

Prolongació de la rambla de la Pau fins a la platja

1944

Projecte de prolongació de la rambla de la Pau fins a la platja a Vilanova i la Geltrú al 1944. En els anys final de la immediata postguerra s’impulsava aquest projecte d’expansió i reordenació en un període del règim franquista en què s’iniciava una tímida inversió en projectes de millora urbana.

Arxiu Comarcal del Garraf