Aquest daguerreotip, produït a Girona a les dècades de 1840-1850, marca l’arribada de la tècnica fotogràfica a la ciutat, poc després de la demostració de 1839 a Barcelona, reflectint la ràpida adopció d’aquest nou mitjà tècnic a Catalunya.

El daguerreotip es va realitzar sobre una placa de coure platejat, exposada a vapors de iode i revelada amb mercuri, un mètode únic que requeria exposicions de fins a 30 minuts, destacant la seva complexitat tècnica en aquelles dècades.

Com a peça única i de gran valor econòmic, aquest daguerreotip de Girona probablement retratava un membre la burgesia local, simbolitzant estatus social en una època en què la fotografia encara era inaccessible per a la pràctica majoria de la població.

Aquest daguerreotip es va produir amb una càmera de caixa de fusta i lents acromàtiques, dissenyada segons el mètode Daguerre, similar a la càmera conservada a l’Acadèmia de Ciències i Arts a la Rambla de Barcelona, utilitzada per al primer daguerreotip català de 1839.

Aquest daguerreotip ofereix una finestra a la societat gironina de mitjan segle XIX, permetent analitzar com la fotografia va documentar la identitat local abans que el col·lodió humit substituís aquesta tècnica pionera.