Aquesta planta acolorida, enviada pels síndics del Vallespir als jurats de Girona, il·lustra el territori afectat per la pesta de 1631-1632. El dibuix acompanyava un memorial per planificar mesures preventives i evitar la propagació de l’epidèmia a la ciutat.

El dibuix detalla el Vallespir amb precisió, incloent-hi pobles i límits territorials, per facilitar la comprensió del progrés de la pesta. Aquesta representació gràfica era essencial per a la coordinació de la resposta administrativa i sanitària davant d'aquella crisi.

La planta s’enviava amb una carta que especificava la seva funció: ajudar els jurats a entendre el memorial. Aquest ús combinat de text i imatge destaca la importància dels dibuixos com a eines de comunicació oficial en l’administració catalana.

L’ús de colors i la cura en l’execució del dibuix reflecteixen un valor estètic a més del funcional. Aquesta combinació d’art i utilitat és típica dels documents administratius visuals de la Catalunya moderna.

Aquest document és una font clau per estudiar la gestió de crisis sanitàries al segle XVII, mostrant com les autoritats utilitzaven eines visuals per planificar i combatre epidèmies com la pesta al Rosselló i la Cerdanya.