Aquest mapa, atribuït a l’Atlas minor de Gerardus Mercator, mostra Catalunya i Aragó amb els coneixements geogràfics de l’època. La seva precisió cartogràfica reflecteix l’avanç tècnic i la importància del territori en el context de la Corona d’Aragó.

El mapa combina elements funcionals, com línies costaneres i ciutats, amb decoracions artístiques típiques de la cultura del Renaixement, com cartutxos i motius heràldics. Aquesta estètica subratlla el valor cultural i polític de la cartografia de l’època.

L’Atlas minor, editat pòstumament per Jodocus Hondius el 1607 a partir de les obres de Mercator, tenia com a objectiu difondre coneixement geogràfic a una àmplia audiència, incloent detalls del mapa de Catalunya i Aragó accessibles fins i tot a lectors menys especialitzats.

L’Atlas minor va introduir projeccions avançades heretades de Mercator, com la seva projecció cònica, que millorava la representació de regions com Catalunya, afavorint la navegació i l’estudi territorial amb una precisió notable.

Aquest mapa és una eina clau per analitzar la percepció del territori català en el context renaixentista, mostrant com es representaven les fronteres i les ciutats en relació amb el poder polític i econòmic del Principat de Catalunya i el conjunt de la Corona d’Aragó.