L’Escola Moderna, ideada i fundada pel pedagog anarquista i lliurepensador Francesc Ferrer i Gu\u00e0rdia, va ser un projecte educatiu inspirat en les idees de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica que recorrien Europa a finals del segle XIX. Els principals pilars d’aquesta pedagogia contempor\u00e0nia eren l’alumnat com a subjecte actiu de l’ensenyament, l’avaluaci\u00f3 cont\u00ednua, el centre d’inter\u00e8s o l’aprenentatge al llarg de la vida. L’Escola Moderna nom\u00e9s va estar oberta entre 1901 i 1906 per\u00f2 la seva missi\u00f3 pedag\u00f2gica va tenir una gran influ\u00e8ncia gr\u00e0cies a la seva editorial, que va continuar la seva activitat fins a 1920. S’hi publicaven obres de grans autors de la filosofia, la sociologia i tota classe de disciplines que contribu\u00efssin a la difusi\u00f3 del coneixement. Aquest centre educatiu es va inspirar en les escoles racionalistes d’inicis del segle XX, amb un model que es va replicar per tot el m\u00f3n. La majoria dels seus principis s\u00f3n assumits actualment per la pedagogia contempor\u00e0nia.
\nFerrer i Gu\u00e0rdia, procedent d’una fam\u00edlia de propietaris rurals benestants, va estar influ\u00eft de ben jove per les idees republicanes i francma\u00e7ones i establ\u00ed fruct\u00edfers contactes amb lliurepensadors de tot Europa, a m\u00e9s de viure en diferents per\u00edodes a Par\u00eds i Brussel\u00b7les, on intensific\u00e0 aquestes relacions. Va ser afusellat el 1909 a Montju\u00efc despr\u00e9s de ser declarat culpable d’instigar la revolta de la Setmana Tr\u00e0gica. El seu proc\u00e9s i la seva mort desencadenaren una extensa campanya europea, amb participaci\u00f3 de forces obreres i republicanes laiques, que determin\u00e0 la caiguda de Maura com a cap del govern espanyol (octubre del 1909). Considerat un m\u00e0rtir europeu de l\u2019educaci\u00f3 laica, se li constru\u00ed un monument a Brussel\u00b7les.
\nEl \u00abBolet\u00edn de la Escuela Moderna: ense\u00f1anza cient\u00edfica y racional\u00bb, publicat entre 1901 i 1909, tenia una periodicitat mensual i un objectiu essencialment educatiu. Les seves p\u00e0gines contenien informaci\u00f3 sobre la posada en funcionament de l’Escola Moderna, publicitava la seva editorial i publicava articles de mestres, pedagogs, metges, ge\u00f2grafs, literats, fil\u00f2sofs i pensadors en general. L’hemeroteca de l’AHCB conserva la 2a \u00e8poca de la revista, de 1908 a 1909.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":1636,"template":"","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false},"eix":[28],"class_list":["post-4694","document","type-document","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","eix-lorganitzacio-dels-serveis-collectius"],"acf":[],"yoast_head":"\n