Carta de Fr\u00e8deric Mistral als mantenidors dels Jocs Florals de Barcelona en qu\u00e8 reflexiona sobre el valor de les lleng\u00fces occitana i catalana i els maltractes a qu\u00e8 s\u00f3n sotmeses per part dels respectius estats. Tamb\u00e9 parla de les entitats hist\u00f2riques comunes com el Consolat de Mar i dels forts lligams entre la terra, la llengua i el poble. Escrita en occit\u00e0, inclou un poema de l’autor. Les reivindicacions ling\u00fc\u00edstiques dels literats catalans, agrupats en la Renaixensa, i els occitans, reunits en el felibratge, havien anat en paral\u00b7lel des de mitjans del segle XIX. La gran difusi\u00f3 del moviment occit\u00e0 en terres catalanes es va produir el 1859 amb l’edici\u00f3 del Mir\u00e9io de Mistral i els vincles entre uns i altres s’estrenyeren quan, despr\u00e9s que V\u00edctor Balaguer fos acollit en el seu exili pels occitans (1865), Mistral i un nombr\u00f3s grups de felibres assistiren en persona a l’edici\u00f3 dels Jocs Florals de 1868, on el capouli\u00e9 reconegu\u00e9 p\u00fablicament el valor de l’obra de Jacint Verdaguer, aleshores encara una jove promesa de la poesia.
\nLa reinstauraci\u00f3 dels Jocs Florals de Barcelona el 1859 va tenir un ampli ress\u00f2 a nivell europeu i van ser moltes les relacions que es van establir entre l’organitzaci\u00f3 dels Jocs i literats de tot Europa. Els contactes van ser especialment fruct\u00edfers, com s’ha dit, amb els felibres proven\u00e7als, aix\u00ed com amb Johannes Fastenrath i la ciutat de Col\u00f2nia.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6919,"template":"","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false},"eix":[8],"class_list":["post-4693","document","type-document","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","eix-batecs-de-la-societat-catalana"],"acf":[],"yoast_head":"\n