El 27 de juny de 1843 la Junta Suprema Provisional de Barcelona anunciava l’enderroc de les muralles a c\u00e0rrec del municipi, fent proclames d’\u00a1Abajo las murallas! i sobre els immensos beneficis que reportaria a la salut i la riquesa de la ciutat. El ban es va publicar en un moment de gran tensi\u00f3 amb el govern central. L’any anterior, 1842, Espartero havia bombardejat la ciutat despr\u00e9s que es fes un intent d’enderrocament de la ciutadella. Un mes abans de la publicaci\u00f3 del ban, els generals Prim i Milans del Bosch s’havien sublevat contra el propi Espartero, que finalment s’exiliaria l’estiu d’aquell any. Malgrat aquestes proclames de la Junta Suprema, per\u00f2, l’enderrocament efectiu no es va iniciar fins deu anys despr\u00e9s, el 1854, allargant-se fins a 1856.
\nEl clam per l’enderroc de les muralles de la ciutat venia de lluny. Des de les darreries del segle XVIII la situaci\u00f3 sanit\u00e0ria i social a l’interior de la ciutat emmurallada s’havia tornat insostenible. A l’augment de la poblaci\u00f3 s’hi afegien unes p\u00e8ssimes condicions higi\u00e8niques (enterraments en cementiris, xarxa de clavagueram insuficient) que sovint van desembocar en epid\u00e8mies de febre groga o c\u00f2lera. Les veus en contra d’aquesta limitaci\u00f3 no nom\u00e9s venien de la ciutadania sin\u00f3 tamb\u00e9 del consistori. El 1841, l’Ajuntament premiava el treball Abajo las murallas de l’higienista Pere Felip Monlau, que es va difondre r\u00e0pidament i que va provocar l’adhesi\u00f3 a la causa de noves veus de reconegut prestigi com Jaume Balmes.
\nL’enderroc de les muralles va significar per a la ciutat un r\u00e0pid proc\u00e9s de creixement i la seva projecci\u00f3 cap a una gran metr\u00f2poli urbana, en el que despr\u00e9s es concretaria en el Pla Cerd\u00e0 de l’Eixample i que anava en conson\u00e0ncia amb les reformes higienistes i expansions urban\u00edstiques que s’estaven produint en aquell moment a moltes altres ciutats europees.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6913,"template":"","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false},"eix":[27],"class_list":["post-4291","document","type-document","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","eix-els-habitats-historics-urbanisme-i-arquitectura"],"acf":[],"yoast_head":"\n