Despr\u00e9s de l\u00bbenderroc de les muralles de Barcelona (1854-1856), la ciutat es dirig\u00ed vers un r\u00e0pid creixement que es va concretar en el pla urban\u00edstic de Cerd\u00e0 de 1859. Imposat pel Govern central malgrat el concurs convocat per l’Ajuntament de Barcelona, amb el seu pla Ildefons Cerd\u00e0 volia dissenyar una ciutat igualit\u00e0ria, on no es diferenciessin uns barris dels altres, amb els mateixos serveis per a tothom. Els carrers eren amples, les illes obertes, amb jardins i edificaci\u00f3 baixa. El projecte tenia com a objectiu final millorar les condicions sanit\u00e0ries a la ciutat, amb la creaci\u00f3 d’uns habitatges dignes, a m\u00e9s de donar pas a la nova mobilitat que en aquells moments estava arribant i facilitar la sociabilitat i la igualtat social. Tot plegat, inquietuds que en aquells moments es compartien amb totes les grans ciutats europees. Aquest pl\u00e0nol, fet l’abril de 1859, nom\u00e9s dos mesos despr\u00e9s que Cerd\u00e0 reb\u00e9s l’enc\u00e0rrec de fer l’estudi per a l’eixample, reflecteix el primer projecte pensat per l’urbanista, abans fins i tot que el govern central l’aprov\u00e9s.
\nLes reflexions fruit de la redacci\u00f3 del pla d’eixample de Barcelona van servir a Cerd\u00e0 com a fonaments per als seus treballs d’urban\u00edstica (la Teoria General de la Urbanitzaci\u00f3), que bastirien les bases d’aquesta disciplina i convertirien Cerd\u00e0 en el primer gran urbanista.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":1427,"template":"","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false},"eix":[26],"class_list":["post-4279","document","type-document","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","eix-els-motors-economics"],"acf":[],"yoast_head":"\n