El Llibre del consolat dels fets mar\u00edtims o Llibre del Consolat de Mar \u00e9s la principal compilaci\u00f3 de dret mar\u00edtim comercial utilitzada a la Mediterr\u00e0nia entre els segles XIII i XV. La seva legislaci\u00f3 va ser aplicada durant l’edat mitjana als ports de la mediterr\u00e0nia occidental, i durant l’edat moderna es va expandir als tribunals mercantils d’Europa i Am\u00e8rica. Alguns autors el defineixen com \u00abla m\u00e0xima aportaci\u00f3 de les terres de l’antiga Corona d’Arag\u00f3 a la hist\u00f2ria del dret mundial\u00bb. S’hi compilen textos diversos, amb un proc\u00e9s de redacci\u00f3 polic\u00e8ntric que no conclour\u00e0 fins a finals del segle XV quan, amb l’aparici\u00f3 de la impremta, es fixi el text definitiu. La primera edici\u00f3 impresa en catal\u00e0 s’atribueix a l’impressor Nicolau Spindeler (Barcelona, 1484), mentre que el 1494 se’n va publicar una segona edici\u00f3 a Barcelona amb el text corregit per Francesc Celelles. A partir del segle XVI, l’obra es va traduir a nombrosos idiomes (itali\u00e0, castell\u00e0, franc\u00e8s, holand\u00e8s, alemany i angl\u00e8s) i se’n va mantenir la vig\u00e8ncia fins al segle XIX.
\nAquesta edici\u00f3 de 1592 \u00e9s la primera impresa en lletra elzeviriana, a difer\u00e8ncia de les anteriors, fetes en lletra g\u00f2tica. Es tracta de l’edici\u00f3 en catal\u00e0 n\u00famero vuit des de l’edici\u00f3 pr\u00ednceps de 1484.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":1388,"template":"","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false},"eix":[3],"class_list":["post-4202","document","type-document","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","eix-sistema-institucional-i-governanca"],"acf":[],"yoast_head":"\n