L\u2019Arxiu Hist\u00f2ric de Girona conserva m\u00e9s de 30.000 volums o protocols notarials dels districtes de Figueres, La Bisbal d\u2019Empord\u00e0, Santa Coloma de Farners i, l\u00f2gicament, del de Girona. A partir de la segona meitat del segle XIII, la instituci\u00f3 notarial s\u2019estableix i s\u2019aferma arreu del nostre entorn cultural, cosa que permet\u00e9 la creaci\u00f3 d\u2019oficines notarials a les principals vil\u00b7les i ciutats del pa\u00eds. El ventall tipol\u00f2gic d\u2019aquests volums \u00e9s divers. Tot i que destaquen els llibres de notes i els manuals, estipulats al segle XIV com a instruments b\u00e0sics de cada notaria, algunes tamb\u00e9 dedicaren espec\u00edficament uns volums a uns actes notarials concrets, com \u00e9s el cas que presentem: els llibres de testaments.
\nAquests volums es dedicaven a donar fe p\u00fablica de les \u00faltimes voluntats de tota persona que, pels motius que fossin, veien perillar la seva exist\u00e8ncia terrenal, sovint a causa d\u2019una malaltia i per l\u2019expr\u00e9s desig de deixar ben assentats els seus llegats i b\u00e9ns, que s\u2019enumeraven. Aquests tipus de documents s\u00f3n imprescindibles per a recerques de diverses vessants: geneal\u00f2giques, socioecon\u00f2miques, patrimonials, culturals, etc.
\nEl que us mostrem \u00e9s l\u2019encap\u00e7alament d\u2019un d\u2019aquests documents testamentaris, protocol\u00b7litzat a la notaria de Miquel Vidal, de Girona.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":5900,"template":"","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false},"eix":[3],"class_list":["post-3401","document","type-document","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","eix-sistema-institucional-i-governanca"],"acf":[],"yoast_head":"\n