Les fires medievals de les viles pirinenques i frontereres es van caracteritzar per una gran permeabilitat i mobilitat de mercaders i negociants ambd\u00f3s vessants del Pirineu, una caracter\u00edstica que es va mantenir fins la creaci\u00f3 de la frontera \u201cmoderna\u201d, especialment a partir del Tractat dels Pirineus (1659) que supos\u00e0 l\u2019inici de la imposici\u00f3 de prohibicions i aranzels. La import\u00e0ncia a escala local i comarcal d\u2019aquestes fires feia que les viles intentessin aconseguir diferents cites anuals, ja com a fira o b\u00e9 com a \u201ctornafira\u201d o \u201crefira\u201d, per tal d\u2019aprofitar els viatges d\u2019anada i tornada dels mercaders transpirinencs de llarg recorregut. Al document, el rei Pere el Cerimoni\u00f3s concedeix a la vila de Tremp fira per Santa Caterina i refira per Sant Vicen\u00e7, que se sumen a la fira de Sant Lluc i la refira de Sant Andreu que ja es celebraven.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":595,"template":"","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false},"eix":[26],"class_list":["post-2681","document","type-document","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","eix-els-motors-economics"],"acf":[],"yoast_head":"\n