Usos i Costums. Les comunitats rurals de les zones de muntanya europees, fonamentalment dels Pirineus i dels Alps, gaudien en general d\u2019uns \u201cprivilegis\u201d que permetien una millor adaptaci\u00f3 de les economies familiars al model jur\u00eddic feudal. Aquests drets eren coneguts a Catalunya com a \u201cusos i costums\u201d que podien estar registrats en documents o b\u00e9 ser de tradici\u00f3 oral demostrable a trav\u00e9s del \u201ccostum immemorial\u201d mitjan\u00e7ant testimonis. A partir de la crisi demogr\u00e0fica europea de la pesta del segle XIV, es va viure a tota Europa Occidental una reacci\u00f3 senyorial per captar m\u00e9s recursos i que topava amb els costums vilatans. Per\u00f2 al Pirineu el increment dels \u201cmals usos\u201d senyorials podia comportar l\u2019emigraci\u00f3 de la poblaci\u00f3 a altres indrets amb un clima m\u00e9s benigne i una major disponibilitat de terra, motiu pel qual molts senyors va acabar confirmar els usos i costums. Al document presentant, el papa Gregori XI confirma els usos i costums, escrits i verbals, de la vila de Tremp per evitar que la poblaci\u00f3 emigri.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":593,"template":"","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false},"eix":[],"class_list":["post-2677","document","type-document","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"yoast_head":"\n